El Teatre Museu El Rei de la Màgia baixa definitivament el teló

El Teatre Museu El Rei de la Màgia ha anunciat mitjançant un comunicat que tanca definitivament les seves portes. Les causes, segons han informat, són la falta de sostenibilitat del projecte i la manca de suport institucional. D’aquesta manera, la seva darrera representació la faran el pròxim diumenge 25 de març a les 18h. Una mala notícia per a la ciutat que perd a un dels seus grans màxims referents de la màgia i l’il·lusionisme que portava en actiu des de 2002. A continuació, us adjuntem el comunicat complet de la sala.

L’any 2002 iniciàvem un projecte que donaria a l’il·lusionisme el lloc que li pertoca al món de les arts escèniques: Naixia el Teatre Museu El Rei de la Màgia al carrer de l’Oli número 6 de Barcelona. Un espai on oferir una programació estable d’espectacles de màgia, conferències per a professionals i afeccionats, cursos d’iniciació i especialització per a totes les edats i nivells, i visites pedagògiques per escoles, casals, grups i associacions. Donant valor a l’art de l’Il·lusionisme, divulgant la seva història, coneixements i dignificant-lo al nivell de la resta de les arts escèniques.

Mentres el “Teatre Museu” cada cop guanyava més adeptes al carrer de l’Oli, es va anar formant un projecte amb l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, per tal de que les institucions ajudessin a crear un espai públic vinculat a l’il·lusionisme. “El Rei de la Màgia” es comprometia a cedir tot el seu patrimoni històric a la ciutat de Barcelona, per tal de crear una “Fabrica de Creació” (com la “Nau Ivanov” o “La Seca Espai Brossa”) que permetés explotar de sobre manera totes les possibilitats artístiques i culturals que sorgien d’aquell petit teatret per a 50 persones. Durant QUATRE anys es va planificar amb les institucions de forma conjunta la viabilitat del projecte, es va redactar el dossier pertinent amb el pla arquitectònic i de viabilitat econòmica. Es va crear una fundació per garantir que el fons històric quedés protegit. Es va aprovar en un ple de l’Ajuntament de Barcelona la cessió de “La Seca”, local històric situat al carrer Flassaders 40, com a seu del nou “Teatre Museu”. Però en l’últim tram de la cadena d’operacions a seguir per assolir el nou projecte quelcom va fallar en contra nostra des de les Institucions. Es va aplicar un canvi en el pla d’usos del projecte i finalment tota la feina feta va servir per cedir “La Seca” a “l’Espai Brossa”. Una altra entitat que de segur fa una gran feina en aquesta “Fabrica de Creació”.

Així doncs, amb el risc de que el “Teatre Museu” quedés sepultat en aquell moment es va decidir portar el projecte que ja havia estat dissenyat juntament amb les Institucions a un altre local, i aconseguir el finançament de forma privada. Deu anys després del naixement, el 9 de Març de 2011 el projecte es traslladava al carrer de les Jonqueres, amb instal·lacions més professionals i adequades. Permetent ampliar horaris, activitats i un aforament tres vegades superior (160 butaques). Convertint el “Teatre Museu El Rei de la Màgia” en el centre cultural dedicat al il·lusionisme més gran i variat d’Europa fent ombra al “Magic Castle” de Hollywood. Amb aquestes referencies sembla que aquest espai hagi estat una obra colossal, però no ha deixat de ser un projecte sorgit d’una economia familiar, amb unes instal·lacions “petites” comparades amb la resta del sector de les arts escèniques.

Avui aquest projecte s’ha d’aturar i, malauradament, hem de comunicar-vos que el “Teatre Museu El Rei de la Màgia” farà la seva darrera representació el diumenge 25 de març del 2018 a les 18h.

El motiu:

• La falta de sostenibilitat del projecte i la impossibilitat de trobar finançament públic o privat. Tot el patrimoni personal ha quedat exhaurit (si més no, només en queda per tancar, que també té un cost elevat). D’altra banda ha estat impossible trobar línies comunes amb les Institucions per tal de recuperar el projecte públic en pro de l’art de l’il·lusionisme, de la ciutat, del país. Des de fa 2 anys que reclamem un projecte com tantes altres arts tenen, el teatre de text (amb totes les seves versions conceptuals, alternatives i experimentals), la dansa, el circ, el cinema… Sembla que la màgia no es prou digna encara.
• La manca de suport institucional amb unes inversions molt escasses, subvencions que any rere any han anat disminuint fent que l’any 2016 rebíem gairebé un 50% menys de subvencions que durant el 2012. I on la Generalitat ens ha denegat dues subvencions vitals l’any 2017, una d’elles l’ajut plurianual que reben la majoria de teatres, un ajut que adjudica un pressupost públic durant 3 anys i permet fer una previsió de viabilitat, fent que els projectes artístics evolucionin i tinguin continuïtat. Es complien totes les bases de la subvenció, simplement es va denegar per un baix interès en el projecte artístic. D’altra banda per part de la Generalitat hem rebut la partida més petita de tots els teatres de Catalunya en la programació 2017/18. El nostre projecte, que no és el de menys pressupost o infraestructura, sembla que culturalment no ha interessat mai suficient a les Institucions.
• El 21% d’IVA que es va assumir personalment pels propietaris durant 5 anys, una mesura que va ofegar a tot el sector i va fer que més d’una sala de teatre baixés el teló i que les altres encara se n’estiguin recuperant.
• La fallida al intentar salvar una altra botiga centenària com “El Ingenio”. Una operació recolzada i supervisada per l’Ajuntament de Barcelona que hauria d’haver creat sinergies entre les dues cases centenàries per tal d’impulsar els dos projectes culturals associats a la Ciutat. No obstant això, després de comprovar que tota la informació econòmica sobre l’activitat rebuda abans d’assumir el traspàs havia estat inflada i amb discrepàncies i problemes amb la propietat pel lloguer de l’establiment, el projecte de fer reviure “El Ingenio” va fracassar estrepitosament. Generant una pèrdua de capital i un endeutament extra.

Aquest tancament suposa la pèrdua de l’únic espai teatral i museístic dedicat exclusivament a l’il·lusionisme a nivell Espanyol, de la possibilitat d’un arxiu amb milers de referències artístiques i històriques obert a tothom, de la creació de nous públics amb les visites culturals i activitats pedagògiques que venim fent des dels inicis del projecte, de la possibilitat de professionalització dels joves artistes que requereixen d’un espai adequat i de oportunitats viables de treballar, de l’espai de creació que periòdicament s’obria als afeccionats que presentaven el seu art al nostre escenari a les “JamSession”. I de cinc llocs de treball més que es sumen als quatre treballadors que van perdre la seva feina amb el tancament de “El Ingenio”.

Aquest tancament suposa una GRAN PÈRDUA AL MÓN DE LA CULTURA.

Fins l’any 2002, era impossible trobar espectacles de màgia en les sales de teatre, tret del mag mediàtic que surt per la TV, és clar. Actualment fins a 8 o 9 teatres de la Ciutat Comtal hem estat programant màgia simultàniament en un mateix cap de setmana. Alguna cosa haurem fet de bo demostrant que una sala podia programar exclusivament Màgia, i que hi havia un públic interessat que en gaudia.

És una decisió molt dolorosa i hem exhaurit totes les vies possibles per evitar prendre-la, però avui, 16 anys després, hem de dir adéu.

Gràcies a:

• Les escoles, casals i agrupacions que amb més de 5.300 participants han gaudit de més de 300 activitats pedagògiques
• Als més de 1.250 alumnes i d’altres participants en els 124 cursos i conferències.
• A les més de 100.000 persones que han gaudit com a públic a les més de 2.600 funcions.
• A les més de 80 companyies de màgia i altres artistes que heu passat per la nostra sala i que, sobretot en aquest últim any, heu fet un esforç econòmic, personal i professional, lluitant per allargar la vida d’aquest escenari, que és de tots vosaltres.
• A tots i totes els que vau creure en aquest somni i ens vau donar suport amb la vostra presencia a les activitats que hem anant fent durant aquests anys.

Continuarem lluitant per l’il·lusionisme i la cultura des de la botiga d’il·lusionisme més antiga del món, al carrer Princesa 11 de la nostra estimada Barcelona.

El rei de la màgia. L’últim dempeus.