Si hi ha dos conceptes que ha repetit Cristina Scheppelmann, directora artística del Liceu, durant la presentació de la temporada 16/17 han estat aquestes: impactant i espectacular. I és que, a banda de les grans veus, d’aquesta programació que vol mantenir un equilibri entre el llenguatge clàssic i el contemporani, en destaca la clara aposta per atrapar nou públic a través de les noves tecnologies i la innovació.
La temporada, que abraça des del barroc fins el segle XXI, s’obrirà, coincidint amb l’Any Shakespeare, amb un Macbeth «impactant, juvenil i impressionant a nivell visual» que comptarà amb veus de renom internacional: Ludovic Tézier, Martina Serafin i Tatiana Serjan. A continuació arribarà Le nozze di Figaro, amb direcció escènica de Lluís Pasqual, «que excel·leix i es podrà ensenyar els propers 30 anys», diu convençuda Scheppelmann.
També s’hi podrà veure Werther, de Jules Massenet, una òpera que fa 25 anys que no es representa al Liceu i que comptarà amb el debut al gran teatre de la mezzo Anna Caterina Antonacci, un gran talent a l’alça; una producció de L’holandès errant de l’Staatsoper de Berlin que comptarà amb la direcció de l’orquestra i el cor del liceu de la jove promesa Oksana Lyniv; la recuperació de la producció pròpia d’Il trovatore amb una nova direcció d’escena; i La vídua alegre, que torna al teatre 37 anys després de la darrera representació.
L’òpera barroca arribarà de la mà de Jordi Savall, que recupera una de les òperes més exòtiques i desconegudes de Vivaldi, Teuzzone, en format concert. Per tercer any consecutiu també es podrà gaudir de la veu de Plácido Domingo, que interpretarà Thaïs, de Jules Massanet. I Javier Camarena hi serà per partida doble, a Rigoletto, basada en el drama de Victor Hugo, on debutarà en el rol de Duc de Màntua, i a La fille du régiment, de Donizetti, en una celebrada producció de Laurent Pelly que compta amb l’actriu almodovariana Bibiana Fernández.
NOU PÚBLIC, JOVES I ‘TECHIES’
Un dels plats forts de la temporada, Elektra, arribarà al desembre. Dirigida per Patrice Chérau –mort el 2013, abans de l’estrena–, suposa el debut pòstum al Liceu d’un dels grans de l’òpera i el cinema, considerat un important renovador de les arts escèniques. Scheppelmann, però, també n’ha volgut destacar les veus de Waltraud Meier, Evelyn Herlitzius i Adrianne Pieczonka, «tres dones que poden fer por a la resta d’homes del repartiment» i sobretot, que aquesta producció és una bona manera d’endinsar-se al món operístic: «especialment per als joves de 25 a 35 anys, els amants de les pel·lícules de terror i els videojocs; és molt violenta!».
Un altre punt fort serà Quartett de Luca Francesconi, una revisió de Les amistats perilloses de Müller que s’estrena per primer cop a l’Estat i que compta amb la direcció d’escena d’Àlex Ollé, de la Fura dels Baus. Ollé ha ideat un espectacle de gran impacte visual i tecnològic que ja ha triomfat a Viena, Amsterdam i Buenos Aires. Una escenografia espectacular, formada per una caixa suspesa a l’aire amb cables d’acer, manté en escena els artistes durant tota la funció per mostrar l’aïllament emocional dels personatges, dos examants atrapats en un joc de seducció on l’única sortida és la mort. L’espectacle també compta amb una important projecció d’imatges i música enregistrada i tractada electrònicament, que es combina amb l’Orquestra del Liceu.
L’aposta pel high-tech i les noves tecnologies a l’escenari, però, no s’acaba aquí. El Don Giovanni de Kasper Holten (director de la Royal Opera House), que s’estrena com a director d’escena al Liceu, comptarà amb una escenografia formada per plataformes i escales impossibles i unes projeccions 3D «que aconsegueixen una gran profunditat, diferents nivells alçada i ambients molt diferents», explica la directora artística del Liceu convençuda que farà les delícies dels més ‘techies’.
BALLET PRELJOCAJ, PLAT FORT DE LA DANSA
Pel que fa la dansa, el plat fort és el debut al Liceu del Ballet Preljocaj, «una companyia internacional extraordinària que va fer amb Blancaneus una de les obres mestres del ballet», explica Scheppelmann. Interpretaran les coreografies Spectral Evidence, amb música de John Cage, i La Stravaganza, que intercala peces de Vivaldi amb música contemporània.
També es podrà veure el Ballet Nacional Sodre d’Uruguai, dirigida pel prestigiós ex ballarí Julio Bocca, que interpretarà Coppélia, una coreografia basada en el clàssic L’home de la sorra, una versió amb un fort component teatral. I la companyia IT Dansa, que tornarà a portar les ja conegudes Minus 16 i Un ballo, a més de Wad Ras, una nova coreografia que ha guanyat la cinquena edició del premi Coreografia de Flamenc i Dansa Espanyola de Madrid.
