Todo lo que necesitas para ir al teatro

‘Les dones sàvies’ tornen a fer befa de la pedanteria dels tertulians

28 setembre 2017

n

Satisfetes de l’èxit de la temporada passada i la gira per diversos pobles de Catalunya, Les dones sàvies tornen a partir del dia 2 d’octubre a El Maldà. I ho fan acompanyades del Senyor Conill, el gurú dels tertulians que les acompanya en aquest viatge des del 1672 a l’actualitat.

ICULT Foto Les dones savies

Molière posava el focus, amb Les dones sàvies, al que considerava falsos intel·lectuals, uns personatges pretenciosos que s’aprofitaven de la vanitat de les dones que pretenien convertir-se en sàvies. Enric Cambray i Ricard Farré donen vida a vuit dels personatges de l’obra original en una hora de canvis frenètics i un joc teatral que trenca totes les convencions per portar a escena aquesta comèdia esbojarrada sense sortir ni un segon de l’escenari. Per fer-ho, Ricard Farré i Lluís Hansen han estat mesos treballant en la dramatúrgia. Volien adaptar l’obra de Molière i portar-la a l’actualitat, però respectant al màxim el text i el llenguatge original. Això els ha portat a qüestionar-se moltes coses. “Molière criticava els pedants de l’època a través dels intel·lectuals i filòsofs, però avui dia no en tenim grans referents -expliquen-. Així que vam preguntar-nos qui serien, avui dia, aquests pedants?“. I sentencien: “Els tertulians, aquells qui es permeten opinar des d’un incendi a Collserola a l’extinció de les balenes“. Representats pel Senyor Conill, el gurú dels tertulians, el públic aprendrà mil maneres d’opinar sense dir res.

Però Molière se’n fotia també de les dones “que volien saber massa”. Les dones sàvies té un punt masclista i nosaltres l’hem accentuat per ridiculitzar-lo. Pensem que és millor que voler-ho amagar”, defensa Hansen. Tot i no mantenir el vers, tampoc no han renunciat al llenguatge de l’època. “La comèdia ens permet utilitzar aquest llenguatge arcaic i exagerar-lo sense que desentoni”. La trama principal de l’obra es manté a l’època original, el segle XVII. “Creiem que és necessari mantenir la trama familiar en aquella època, quan era el pare qui decidia amb qui casar la filla, sinó perd tot el sentit”. L’obra de Molière no deixa de ser una de les seves comèdies d’embolics amb enamorades, amants i criats.

UN EXERCICI DE FREGOLISME

Dels 13 personatges originals, n’han deixat vuit. Enric Cambray és Enriqueta, “l’ovella negra de la família, l’única que no vol ser una erudita i només pensa en casar-se amb el seu enamorat”, Belisa, la tieta, Crisal, el pare, i el Sr. Cunill; Ricard Farré interpreta els papers de la filla gran, Amanda, l’enamorat, Clitandre, la criada, Martina i la mare, Filaminta. Uns personatges que interactuen constantment i fins i tot, a l’escena final, apareixen tots a escena. “En algunes escenes hi ha rèpliques de personatges interpretats pel mateix actor. Hem jugat amb formes diferents de canviar de personatge. El joc escènic aquí és tan important com la trama i la crítica”, explica Hansen.

Les actrius Clara Segura i Júlia Barceló han ajudat als actors a crear aquests codis i jugar amb el que és un autèntic exercici de fragolisme que només va acompanyat d’un ‘biombo’ (paravent, en català correcte) i que pot interpretar-se a gairebé qualsevol lloc.

Únete gratis a Teatre Barcelona

Creando tu usuario disfrutarás de sorteos y promociones, podrás valorar espectáculos y dejar tus valoraciones, acceder al CalendarioTB con toda la programación y recibir nuestro Newsletter semanal con toda la actividad de la ciudad de Barcelona.


Comentarios

Sé el primero en dejar tu comentario.

Deja tu comentario

Tienes que estar registrado para poder comentar. Puedes registrarte aquí, o puedes entrar a continuación: