Dones directores? Sí que n’hi ha! (1)

Les últimes setmanes s’ha presentat la programació de la temporada 2017-18 del Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure i el Festival Grec. La poca presència de dones en la direcció i la dramatúrgia dels espectacles han generat nombroses crítiques a les xarxes socials, tant per part del sector (actrius, directores, gestores culturals…) com del públic. Els col·lectius Dones i cultura i Dona’m escena, que n’ha difós les dades a través de diferents gràfics, n’han estat el màxim exponent.

Des de Teatre Barcelona hem preparat un especial sobre dones creadores. Aquí en teniu la primera part, una selecció d’algunes de les directores que cal conèixer:

CARME PORTACELI

L’actual directora del Teatro Español de Madrid és una de les directores més reconegudes i amb més feina actualment. Enguany ha rebut el Premi Max a millor espectacle per a Només són dones i ha dirigit Jane Eyre al Teatre Lliure (que va exhaurir entrades abans d’estrenar) i Galileu al Club Capitol. Durant el Festival Grec també dirigirà Troyanas, que s’estrenarà al Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida.

CAROL LÓPEZ

Va ser la primera dona en dirigir un teatre a Barcelona, La Villarroel, i no fa pas massa: del 2010 al 2013. Directora i dramaturga, es va donar a conèixer amb V.O.S. al Teatre Lliure (2005), una peça que posteriorment Cesc Gay va portar al cinema. Ha dirigit també Germanes (La Villarroel 2008), amb el qual va guanyar el Premi Max a millor autoria catalana; Estètic Paradise (Grec 2004), Boulevard (La Villarroel, 2009) o Sunday Morning (Flyhard 2016). Aquest any ha dirigit el musical Homes al Teatre Condal.

CRISTINA CLEMENTE

Tot i que és més coneguda per la seva tasca com a dramaturga (Consell familiar, Nit de ràdio 2.0…), ha dirigit també diverses de les obres que ha escrit: Volem anar al Tibidabo, representada en espais no convencionals; La gran nit de Lurdes G, coescrita i codirigida amb Josep Maria Miró; La millor obra del teatre català (Grec 2009) o La nostra Champions particular (Temporada Alta 2012). Aquesta temporada ha dirigit El Test, de Jordi Villarejo, que després del pas per la Muntaner, fa temporada al Club Capitol.

 LALI ÁLVAREZ

Coneguda principalment per l’autoria i direcció d’un dels grans èxits recents del petit format, Ragazzo (Nau Ivanow, Teatre Lliure, Eòlia i una gira imparable que encara dura), fa anys que treballa en el món teatral. Ha fet, entre altres, la codirecció del procés de creació col·lectiva SOM (FiraTàrrega 2014) i d’ajudant de direcció dels espectacles de la Cia. Prisamata Sé de un lugar, Els desgraciats i Jo Mai. Recentment ha estrenat Barcelona contra la paret (FiraTàrrega 2016). Actualment està en residència a la Nau Ivanow.

MARILIA SAMPER

Actual autora resident de la Sala Beckett, ha dirigit obres com Animals de Companyia, d’Estel Solé; Si existeix, encara no ho he trobat, Pulmons i Pretty, de la companyia Sixto Paz; You’re pretty and I’m drunk (Teatre Lliure, 2011); Dos Punkis i un Vespino (Teatre Gaudí, 2011); L’ombra al meu costat (TNC, 2012); Treballs d’amor perduts, amb la Companyia Parking Shakespeare (2012); o Kilòmetres, de Meritxell Yanes (Sala Planeta, 2015). A més d’obres escrites per ella mateixa com Petits Monstres (La Villarroel, 2015).

SÍLVIA MUNT

Tot i que fins ara era més coneguda com a actriu, els últims anys ha dirigit diversos projectes audiovisuals i teatrals: El Preu (èxit del Grec 2016 i reposat el 2017), Dubte (Grec 2012), Una comedia española de Yasmina Reza (Teatro Valle Inclán 2009), Surabaya, de Marc Rosich (Romea 2005). La temporada vinent dirigirà Les noies de Mossbank Road a La Villarroel.

GLÒRIA BALAÑÀ

Professora de dramatúrgia i direcció a l’Institut del Teatre de Barcelona, ha dirigit, entre altres: El setè cel, de Caryl Churchill (Sala Beckett 2014); La marca preferida de las hermanas Clausman (Sala Cuarta Pared Madrid 2011), Boys don’t cry (Grec 2012) i Joves extraordinaris (Utopies) (Teatre Grec 2013) de Victoria Szpunberg; Elèctrics, de Pau Miró, Temporada Alta de Girona (2009).

SIMONA LEVI

Directora i dramaturga, és coneguda també pel seu activisme en els moviments socials i la seva tasca docent (és la directora del Màster en Drets Civils, Tecnopolítica i Cultura Digital de la UPF). El 1999 va fundar la Companyia Conservas amb qui va crear, entre altres espectacles, Femina Ex Machina (amb gira durant més de 2 anys per França, Regne Unit, Suïssa, Itàlia, Eslovènia, Noruega…). El seu últim espectacle és Hazte Banquero – Tarjetas Black: todo lo que quisieron ocultarte (Grec 2016).

CARLA ROVIRA

El seu Most of all, you have to hide it on the chicks va revolucionar FiraTàrrega i l’Antic Teatre (2015) i ràpidament es va situar al mapa de les creadores a seguir en l’àmbit de les noves dramatúrgies. Al Festival Grec d’enguany hi estrena Aüc amb Les Impuxibles, on també n’ha fet el text, i a FiraTàrrega un altre espectacle de creació pròpia, Màtria.

TANYA BEYELER

Ha format part de l’equip artístic de La Veronal i ha desenvolupat gran part de la seva carrera amb El Conde de Torrefiel, amb qui ha creat i dirigit obres com Guerrilla, La posibilidad que desaparece frente el paisaje o Escenas para una conversación después del visionado de una película de Michael Haneke.

IMMA COLOMER

L’actriu, co-fundadora de Comediants i del Teatre Lliure, reivindica des de fa anys una major presència de les dones en les arts escèniques. Els Premis de la Crítica li van atorgar aquest mes de març el Premi Gonzalo Pérez de Olaguer 2016 per la seva trajectòria que, si bé s’ha forjat majoritàriament dalt dels escenaris, compta amb la direcció d’espectacles com After play (Sala Àtrium, 2013), La màgia d’en Calders (Teatre Akadèmia, 2014) o Penso en Yu (Grec 2015).

CARLOTA SUBIRÓS

Des que l’any 1996 va dirigir La lliçó d’Eugène Ionesco, ha dirigit nombrosos muntatges, com ara El malaguanyat (Grec 1997); Dies de Festa (Sitges Teatre Internacional 1999); I mai no ens separarem (Teatre Malic 2001) o L’oficiant del dol (2003). Els últims anys hem vist La Rosa tatuada (2013) i Maria Rosa d’Àngel Guimerà (2016), ambdues al TNC, on la propera temporada dirigirà un altre Guimerà: Sol Solet. Durant l’etapa d’Àlex Rigola al capdavant del Lliure va formar part de l’equip de direcció artística.

ALÍCIA GORINA

Ha dirigit Watching Peeping Tom, que ha passat pel Temporada Alta i La Seca-Espai Brossa, i es podrà veure de nou aquest juliol a la Sala Àtrium. Aquesta temporada ha dirigit els Pàrking Shakespeare a Déu és bellesa. Abans ha dirigit Frontex (TNC 2014), Imatges gelades, de Kristian Smeds (Sala Beckett i Teatre Lliure 2012 i 2013), Ludovicus Carolus (Teatre Lliure 2010), Puputyttö de Saara Turunen (Sala Beckett, 2010) o El cercle de guix caucasià, de Bertolt Brecht, dins del programa Big stage (Teatre de la ciutat de Helsinki, Finlàndia, 2005).

MAGDA PUYO

Directora de l’Institut del Teatre des del novembre de 2015, va format part del comitè assessor del TNC entre 1998 i 2001 i va ser directora del desaparegut Festival Internacional de Teatre de Sitges. Ha dirigit obres com Confidències a Al·là (Sala Àtrium 2014); Alma i Elisabeth. Persona de Bergman (Grec 2013); o Bashir Lashar (Temporada Alta 2010).

MARTA BUCHACA

Dramaturga de llarga trajectòria, ha escrit i dirigit obres com Les nenes no haurien de jugar a futbol (Teatre Gaudí, 2010); L’any que ve serà millor (La Villarroel, 2011); Litus (Sala Flyhard, Teatre Lliure 2012) o Losers (La Villarroel, 2014). Enguany ha dirigit Alícia al país de les meravelles al Teatre Romea, destinada al públic familiar.

CLÀUDIA CEDÓ

Psicòloga i professora de l’Aula de teatre de Banyoles, crea el projecte Escenaris Especials l’any 2006, on imparteix classes de teatre terapèutic a col•lectius en risc d’exclusió social. Ha escrit i dirigit Tortugues (la desacceleració de partícules) (Sala Flyhard, 2014), premi Butaca al millor text teatral i el premi Serra d’Or al millor espectacle revelació, i Et planto (El Tantarantana, 2016). La temporada vinent els seus Escenaris Especials aterraran per primer cop a Barcelona, al Teatre Lliure.

HELENA TORNERO

Ha escrit i dirigit obres com No parlis amb estranys (TNC, 2013), You’re pretty and I’m drunk (Teatre Lliure 2011), Mein Kapital (2012), Sota l’ombra d’un bell arbre (Portugal 2012) o Ahir (Theatre Uncut, Londres 2012). Aquesta temporada ha estat al TNC amb Kalimat, una obra en suport dels refugiats.

I encara podríem sumar-hi Victoria Szpunberg que, tot i que es considera dramaturga, ha dirigit obres com La màquina de parlar; Gloria Rognoni d’Els Joglars (actualment a FEMAREC); Pepa Plana, que ha dirigit gairebé tots els seus espectacles; Agnès Mateus (Hostiando a M), Laia Alsina (Paella a l’atur i altres obres de La Reial), Judith Pujol (De carenes al cel i altres obres d’Obskené), Magda Puig (Plácido Mô), Mariona Naudín (Kopfkino), Denise Duncan (C.O.C.A), Isis Martín (El pes del plom i altres espectacles de La Virgueria), Daniela de Vecchi (La supervivència de les lluernes i altres obres de LAminimAL), Júlia Barceló (Bolxevics), Eugènia González (Dios, la comedia), Alícia Serrat (Per si no ens tornem a veure), Míriam Escurriola (Limbo), Mònica Bofill (Barbes de balena), Raquel Loscos (Ven a Fraguel Rock i altres obres de La Casa Real), Carla Torres (L’efecte perfecte), Anna Serrano (Wohnwagen), Lurdes Barba (La tortuga de Califòrnia), Concha Milla (Refraccions), Elisenda Roca (T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré), Loredana Volpe (No exit), Alejandra Jimenez Cascon (Blanca Desvelada), Lara Sendim (Exacte, el món com no és), Pepa Fluvià (The Lonesome West), Sofia Asencio (Anarchy i altres obres de Societat Doctor Alonso), Ester Nadal (Jeanne d’Arc), Mònica Almirall (Una família balla), Laida Azkona (Extraños mares arden)…