Crònica tuitera: Catalunya aixeca què?

No és fàcil fer una crònica de la Gala Catalunya Aixeca el Teló. Almenys d’aquesta. El primer dubte se’ns presenta ja abans de començar: la fem dimarts 12 o dimarts 19? Perquè la gala es va fer el dia 12 al Liceu, però no s’ha emès per TV3 fins el dia 19. Per què? Doncs perquè sí, perquè en aquest país mana el futbol i si el Barça juga el mateix dia, ja es retransmetrà més endavant. Segurament us fareu la mateixa pregunta que circulava pel Liceu: per què tenim Esport 3 i el Canal 33? No ho sabem pas gaire. Per què no ho fan el dia següent? Doncs perquè no només el futbol passa davant, sinó també tota l’altra programació… que només és teatre, coi! Nosaltres hem optat per fer-la el 19 perquè, siguem sincers, al Liceu només hi havia el sector teatral.

I sí, comencem queixant-nos, d’acord, però no som els únics i, a més, ja sabem tots que el més divertit d’una gala (siguin els Butaca, els Gaudí o els Oscars) és rajar-ne a través de Twitter. Dimarts passat, al Liceu (on, per cert, vam esperar gairebé mitja hora perquè comencés), n’hi havia que als dos minuts ja trobaven a faltar Guillem Albà. Servidora, ja us avisa, també.

I és que després d’una gala que havia tocat fons amb un número esperpèntic d’hipnosi i amb presència únicament dels musicals de la temporada, l’any passat Guillem Albà va aconseguir ressuscitar-la amb un espectacle fresc i divertit que animava a anar al teatre. L’equip de Minoria Absoluta, amb Pau Escibano al capdavant, tenia dues opcions: aprofitar la línia engegada o buscar encara una nova via. Els guionistes, Pau Escibano, Enzo Vizcaino, Ignasi Taltavull, Oriol Jara i Roger Rubio, van optar per un model aparentment similar: no buscar fer una llista impossible de tots els espectacles ni mostrar-ne fragments, sinó fer un show humorístic i divertit. El problema? Més aviat uns quants: un guió fluix i massa suat, presència gairebé nul·la de dones, molta parafernàlia, poc teatre i massa referències televisives (Nit i dia, Gran Nord, Hospital Central…) i algun gag massa proper al Polònia (vegi’s Iván Labanda caracteritzat d’Àngel Llàcer). A més d’un clar favoritisme cap a determinats muntatges de la temporada (sobretot, el mateix de Minoria Absoluta) que la productora posava en evidència a través de Twitter.

Ahir, al Twitter, però, hi havia qui s’ho prenia amb humor (i xupitos!).

Però no tot van ser crítiques. L’aparició del president Carles Puigdemont a través d’un vídeo dient al presentador que estaven fent el ridícul i el burro, va ser un dels moments més aplaudits. De fet, segurament el moment polític que s’està vivint (a més del sentit de l’humor) hi va tenir a veure. Si més no, al Liceu vam veure espectadores demanant una fotografia a Oriol Jonqueres, cosa que no va passar amb cap artista.

https://twitter.com/martabuchaca/status/910249659133767681

Alguna cosa més, de remarcable? No gaire. Jorge Blass va fer desaparèixer Àngell Llàcer, van cantar els Pastorets Rock (que són de Ponent i això ja va fer contents uns quants dels també eterns oblidats), el Circ Eia va fer un número del seu espectacle InTarsi i quatre ballarins van ballar una peça d’Ariadna Montfort. Com a mínim, després de veure la gala de l’any passat que no només són televisius els fragments de musicals, la dansa i el circ s’han mantingut. Aplaudim-ho, que no sigui que els tornin a treure. Ara bé, dit això, tanquem amb una frase de la nostra companya:

Text: Mercè Rubià