Les arts en Viu reivindiquen La Rambla de Santa Mònica com un espai d’homenatge als professionals de les arts escèniques més rellevants. També demanen una política cultural estable que aposti per la producció i exhibició arreu del territori, així com la dignificació dels professionals del sector cultural.
Les arts en viu de Catalunya exhibeixen múscul per commemorar el Dia Mundial del Teatre. En una gran presentació organitzada al Centre d’Arts Santa Mònica per la patronal del teatre català (ADETCA), amb la col·laboració dels teatres públics, l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), i (per primer cop) l’Associació de Companyies de Teatre (Ciatre), s’han fet públic tots els actes amb què el sector teatral vol celebrar el Dia Mundial del Teatre 2019.
La festa major del teatre, que tindrà lloc durant tota la setmana del 27 de març, vindrà plena d’activitats i actes reivindicatius, entre les quals destaquen les visites guiades als teatres de la ciutat, les lectures dramatitzades, i la lectura del manifest internacional a càrrec de totes les companyies amb funcions en cartell. Consulta aquí totes les activitats del Dia Mundial del Teatre.
Un passeig de la fama a Barcelona
El protagonisme de la presentació se l’ha endut el projecte artístic ‘La Rambla de les Arts’, una iniciativa gestada des de la nova junta de l’Associació d’Empreses de Teatre presidida per Isabel Vidal, que vol convertir l’emblemàtica via de Barcelona en un Hall of Fame a l’estil de . la de Hollywood: un passeig que reconegui la trajectòria de professionals del teatre “que ens han fet vibrar però que ja no hi són”, en paraules del productor Toni Albaladejo, vicepresident d’ADETCA. Aquest passeig de la fama instal·laria estrelles dissenyades per l’artista Phillip Stanton amb els noms d’artistes des de la democràcia fins al 2019, com Anna Lizaran, Carles Canut, Fabià Puigserver, Capri, Mari Santpere, Rubianes, Monti, Eugenio, Rosa Novell o Paco Morán.
Els organitzadors han escollit La Rambla de Santa Mònica per ser una artèria cultural històrica de la ciutat, que està perdent popularitat entre els barcelonins per la massificació turística i els problemes de seguretat i que l’Ajuntament ja estudia com reinventar-la. El passeig que uneix Plaça Catalunya amb l’estàtua de Colom actualment homenatja o hi són presents diversos artistes com Joan Brossa, Joan Miró, Serafí Pitarra o la Família Santpere, i allotja al seu entorn alguns dels principals teatres de la ciutat, com el Capitol (abans els cines Can Pistoles), el Teatre Poliorama, el Gran Teatre del Liceu, el Teatre Romea o el més veterà de tots (avui en dia tancat sense cap projecte a la vista) Teatre Principal, emplaçat al mateix lloc on l’any 1603 va obrir el Teatre de la Santa Creu.
El projecte de la Rambla de les Arts ha tingut una bona acollida entre tots els grups polítics, però haurà d’esperar a la formació d’un nou consistori que la tiri endavant, un cop passat el període electoral. Per presentar la idea als ciutadans s’ha simulat com quedaria, en una multitudinària performance amb la participació de Lloll Beltran, Montserrat Carulla, Cesc Gelabert, Joan Pera, Vicky Peña, Mario Gas, i els pallassos Pepa Plana i Guillem Albà, que han abraçat l’estrella del desaparegut Monti, animats pel ritme del grup de percussió Brincadeira.
Jornada de reivindicació
Per primer cop en uns mesos les dades sectorials entren en números verds. Segons Vidal, l’exhibició teatral ha incrementat un 9% els espectadors respecte a la temporada passada. L’èxit rotund de La Jaula de las Locas, Maremar, HITS o El Petit Príncep de ben segur han ajudat a millorar els números de les arts en viu, que ha patit intermitentment els efectes de la incertesa político-económica. Malgrat aquesta lleu millora, les empreses de teatre es proposen “recuperar les xifres d’assistència i recaptació récord de la temporada 2011-2012”, i “generar nous relats d’aproximació al públic mitjançant noves fórmules”. La presentació, on sorprenentment no ha assistit la nova Consellera de Cultura, ha tingut un clar to reivindicatiu. Isabel Vidal no ha perdut ocasió de reclamar un paper central per a un sector econòmic que suposa el 2,5% del PIB espanyol, segons el Ministeri d’Hisenda. Des d’ADETCA han recalcat que “som un país ric en creativitat i indústria cultural” però que “l’alta rotació de dirigents a la conselleria de cultura” ha portat la institució cultural a la “inacció”. Per millorar la seva situació recalquen que «cal ser ambiciosos per generar un gran pacte per a la cultura que ajudi a la producció, exhibició, creació, educació i creació de nous públics”.
L’actor Álex Casanovas, com a president de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya també ha destacat la «manca de política cultural a Catalunya», i ha demanat obertament ajuda als dirigents per reflotar el sector, greument castigat per la crisi econòmica. Per millorar la situació s’han ofert com a interlocutors per generar un nou discurs cultural al país i, en especial, desenvolupar els circuits de producció i distribució catalans. Susanna Lloret de l’Associació de Companyies de Teatre, s’hi ha sumat asseverant que el circuit “és essencial per mantenir l’activitat teatral al territori i desenvolupar nous públics arreu de Catalunya”. Casanovas també ha aprofitat l’acte per recalcar l’alta precarietat dels professionals de les arts en viu, aportant dades esfereïdores: el 22% no va treballar ni una sola vegada durant el 2018, i un 28% només va treballar un cop.
“Tocant els cors podrem canviar els caps”
L’acte ha conclòs amb la lectura del Manifest Internacional per part de Roser Batalla i amb el pallasso Guillem Albà, qui ha llegit el manifest de l’AADPC, on ha reivindicat “un teatre plural, accessible i divers”. Albà destaca al seu escrit que prové d’una companyia de teatre de titelles de llarga trajectòria, i ha reivindicat el gènere dels putxinel·lis com una part important del sector teatral que, segons afirma, “mai rep premis ni reconeixements”. Ha posat de manifest la “feina artesanal i lliure de la creació escènica”, i que al teatre “s’ha de compartir i no de competir”. “Sóc pallasso i busco les coses bones de la vida, però el món està fatal. Quin sentit té el teatre si a altres parts del món estan matant a gent?”. Per respondre un dilema tan gran afirma que el teatre aconsegueix “parar el temps” i “posar un granet de sorra perquè tot canviï”. També ha posat de manifest la importància que tenen els joves per al teatre: “no s’acostuma a pensar en vosaltres perquè no voteu, però hi ha teatre que us agradarà”.
Llegeix el manifest íntegre de Guillem Albà aquí.
