Carme Portaceli dirigeix l’adaptació d’Anna Maria Ricart d’un dels grans clàssics de la literatura britànica, Jane Eyre, escrit per Charlotte Brönte. Ariadna Gil es posa a la pell de la protagonista, una heroïna íntegra i lluitadora que, malgrat totes les adversitats, mai es dóna per vençuda.
Lluís Pasqual explica que, fins que Carme Portaceli li va proposar portar al teatre l’adaptació de la novel·la de Charlotte Brönte, no n’havia sentit a parlar mai. Les dones del seu equip, la coneixien totes. El mateix li va passar a Anna Maria Ricart, que n’ha fet l’adaptació. Quan explicava als seus companys del sector teatral en què estaven treballant, la conversa sempre era la mateixa: «Jane què?» «Jane Eyre!» A les dones, en canvi, no calia aclarir-los res; ho celebraven. Això demostra, segurament, que encara hi ha massa prejudicis al voltant de l’autoria femenina. Ho denunciava fa poc l’actriu i directora Leticia Dolera en un tuit: «Comèdia i comèdia femenina, drama i drama de dones, terror i terror amb una altra mirada… No som un subgènere».
Charlotte Brönte va escriure Jane Eyre l’any 1847 sota el pseudònim de ‘Currer Bell’. «Amb el seu nom real, el més possible hagués estat que no els haguessin publicat, ni a ella ni a cap de les seves dues germanes, l’Emily i l’Anne. O, si més no, no haurien aconseguit l’èxit que van tenir», explica Portaceli. El que va atraure a la directora d’aquesta història és com la protagonista, la Jane, «opina sobre la diferència arbitrària entre classes i fa especial menció al paper de la dona» i com ella «mai no deixa que ningú oblidi que, pel fet de ser pobre o de ser dona, no és un ésser inferior«.
Portaceli no té cap problema en admetre que aquesta és una obra romàntica -«m’agrada i jo hi crec absolutament, en l’amor», assegura-, però recorda que aquesta és una obra romàntica on «la lluita per la llibertat és l’impuls que guia la protagonista en un món on les dones no la podien assolir». I, a més, destaca que aquesta gran història d’amor que viuen Eyre i Rochester només pot tirar endavant quan els dos protagonistes tenen una situació d’igual a igual, «quan l’amor no és una presó, sinó un acte de llibertat».
Abel Folk, que interpreta el protagonista masculí, destaca que, a diferència de les versions cinematogràfiques, Portaceli s’ha allunyat dels clàssics romàntics per fer una peça de teatre contemporani.
LLUITA CONTRA LES CONVENCIONS SOCIALS
Ariadna Gil, que es reconeix enamorada de Charlotte Brönte, assegura que representar el paper de Jane Eyre és «una de les millors coses que li ha passat en els darrers anys». «És un personatge moral, amb principis inamovibles i una gran fortalesa. Llegint biografies de Brönte, t’adones que tenen moltes coses en comú». Per Abel Folk, els personatges «més que humans, són conceptes». En el cas d’Eyre, de dignitat, justícia i integritat, «l’element alliberador que permet a Rochester deixar caure el seu passat feixuc, les càrregues socials i tornar a creure en el món».
Clara Peya i Alba Haro toquen en directe el piano i el violoncel. Acompanyen una posada en escena austera que s’acompanya de les projeccions d’Eugenio Szwarcer dels paisatges dels indrets on es desenvolupa l’obra.
