“Benvingut a El País de les Meravelles, on res és el que sembla i on, pel que sembla, el que sembla no és res…”. Quan es compleixen 150 anys de la publicació d’Alícia al País de la Meravelles, la novel·la de Lewis Carrol que es va convertir en un clàssic universal; la companyia Escapade Theatre recupera la història i la reinventa, oferint-nos una versió irreverent en anglès que està impregnada amb el seu propi segell: tocs de bogeria, estil Steampunk i, per primera vegada per a la companyia, a manera de musical.
150 ANYS D’UNA HISTÒRIA VERSIONADA EN INNUMERABLES OCASIONS
Alícia al País de les Meravelles és d’aquestes novel·les que transcendeixen les fronteres de la literatura infantil, per situar-se en un punt que ha inspirat a artistes, escriptors i científics. De la història han sorgit pel·lícules, una òpera i fins i tot videojocs. Té un encant únic, universal, pel que no passa el temps. Aquestes circumstàncies són les que han portat a Escapade a triar-la per a la seva nova producció.
TEATRE EN ANGLÈS A BARCELONA
Des del 2001, la companyia Escapade Theatre porta als escenaris de Barcelona el teatre en anglès. De la mà de Sue Flack, directora i actriu, produeixen obres que segueixen sempre la línia del teatre visual, gestual i amb certs punts foscos, que solen mostrar la part menys amables de l’ésser humà.
UN MUSICAL PER PRIMERA VEGADA
Segons ens explica Sue, en general adaptar una novel·la a teatre és complicat, i sobretot aquesta, perquè té molts jocs de paraules, endevinalles… Fins i tot per al públic anglès té certes dificultats. Per això la companyia va decidir fer una versió musical, doncs la música ajuda a explicar la història a través de les cançons. A més, Sue ens confessa que els musicals estan de moda i que era un bon moment per aprofitar-ho. Això sí, sense perdre el punt fosc que els caracteritza: “A Wonderland els personatges són tèrbols, tracten malament a l’Alice. Nosaltres en general fem obres així, amb una cara ombrívola. En aquest cas la música i les cançons ajuden a explicar la història de com Alice s’endinsa dins d’aquest món dels somnis, que de vegades es poden convertir en malsons. No és un musical que tingui inspiració Broadway, si no que la música i les cançons, -totes originals-, acompanyen a la història, però no són protagonistes del muntatge, són circumstancials.”
Respecte a la música, no hi ha un gènere que destaqui, a Alice in Wonderland podem trobar pinzellades de jazz, blues, pop… Cada personatge s’associa amb un estil, així, cada escena té un estil musical diferent, depenent de qui sigui el protagonista de la mateixa.
ESTÈTICA STEAMPUNK
A nivell escenogràfic i de vestuari, el musical barreja la idea dels somnis d’Alicia amb el Steampunk, l’estètica victoriana de l’època industrial. I així crea un teler de somnis combinat amb elements de fàbrica com a bidons, coure, barrils, entenimentades, ferro, etc. Tot per apartar-se de l’estil Disney i fer una Alícia fosca, que ens recorda a l’època de la revolució industrial, la maquinaria i els invents. A més de seguir aquesta estètica, els personatges es caracteritzen a través d’un element comú: els barrets. No hi ha imatges reals dels animals amb els que es va trobant l’Alícia, si no que des d’elements que se li afegeixen als barrets o els colors de cada peça de roba podem descobrir al Conill, a l’Eruga o al Liró.
Amb tots aquests factors podem concloure que Alice in Wonderland no és un musical infantil. Si bé és veritat que les famílies amb nens d’a partir de 10-12 anys, que tinguin bon nivell d’anglès, no haurien de desaprofitar l’oportunitat d’anar a veure’l, també és cert, segons ens expliquen els membres de la companyia que “hi ha dos nivells de lectura del musical: la que potser poden veure més els nens, la part espectacular, de la música i el ball, que és el nivell estètic; i el nivell intel·lectual, el de la història, que probablement captivi més als adults”.
TEXT: EIRENE RAMOS
