Sostres altíssims, grans finestres, rajoles de geometria eterna i constants records decoren l’antiga fàbrica del Poblenou que s’ha convertit en la nova seu de Sala Beckett. Vols fer-hi una ullada?
La Sala Beckett – Obrador Internacional de dramatúrgia deixarà el barri de Gràcia per mudar-se a l’antiga Cooperativa Pau i Justícia del barri del Poblenou. El nou edifici, situat a la cantonada entre els carrers Pere IV i Batista, compta amb una superfície de 2.890 metres quadrats i s’ha integrat a la xarxa de Fàbriques de Creació impulsat per l’Ajuntament de Barcelona.
L’Ajuntament va adquirir l’edifici el 2007, però les obres no van iniciar-se fins a l’octubre de 2014. El projecte ha anat a càrrec de l’estudi Flores Prats, que ha respectat els materials originaris de l’edifici, com ara terres, finestres i altres detalls. Altres espais, com el soterrani, on es va construir un gimnàs i encara conserva les rajoles de la piscina i les dutxes, s’ha transformat en la sala gran d’exhibició, que comptarà amb grades mòbils i un aforament entre 200 i 300 espectadors. Hi haurà també un segon espai, més reduït, amb un centenar de butaques.
La nova Beckett inclourà també sales d’assaig, vestuaris, espai de coworking i serveis, tots aïllats acústicament. Seguint amb la filosofia de Gràcia, la sala tindrà un bar cafeteria, que serà independent, plantejat de manera aïllada del centre teatral: això els permetrà obrir l’espai al barri i atraure també els veïns.
Quan, a partir del mes de maig, es tanqui definitivament la seu de Gràcia, es farà el trasllat de tota la infraestructura i es preveu iniciar la programació a partir del mes d’octubre o novembre. Abans, la Sala Beckett farà jornades de portes obertes per al veïnat. Per als més impacients, però, us deixem amb algunes fotografies de l’interior de l’edifici:
☞ Llegeix també l’article d’opinió de Marilia Samper sobre la Sala Beckett: El futur incert de la nostra dramatúrgia i el reportatge d’Aída Pallarès sobre el passat i futur de la Sala Beckett: Del Teatro Fronterizo als nous camins del Poblenou
Fotografies: Mercè Rubià / Text: Neus Riba i Mercè Rubià