La Cia. Voltäla presenta Vremya Musei a El Maldà, una obra sobre com l’esperança inherent a l’ésser humà fa que no pari de projectar desitjos i metes que probablement no aconseguirà. Un espectacle en clau d’humor per a tots els públics protagonitzat per dos personatges entre patètics i entranyables que beu de les influències de Jacques Tati i la recent desapareguda companyia Vol-Ras. Us donem cinc raons per anar a veure aquesta proposta insòlita a la cartellera.
1. ÉS UNA BONA OPORTUNITAT DE GAUDIR DEL TEATRE DE GEST, UN RARA AVIS A LA CARTELLERA BARCELONINA
«Ens agradaria programar molt més teatre de gest, però és molt complicat trobar espectacles», diu Adrià Aubert. El director artístic d’El Maldà està convençut que «és un dels gèneres més interessants a explorar, però malauradament es fa i es programa poc». Associat sobretot a festivals o actuacions de carrer, la Cia. Voltäla aposta per un espectacle de sala que, a més a més, en desenvolupar-se en un museu, troba en el que fou el palau del Baró de Maldà l’espai idoni.
2. L’ESPECTACLE ACONSEGUEIX FER GAUDIR AL PÚBLIC AMB ALLÒ MÉS ANTITEATRAL: L’ESPERA
L’obra es desenvolupa en un museu que sobreviu al seu imminent tancament amb la promesa de l’arribada d’una gran peça d’art. A causa del seu valor incalculable, se li ha assignat una sala especial, com també dos guàrdies encarregats exclusivament de la seva vigilància. Sembla, però, que algun imprevist no ha permès que l’obra d’art arribés a la data prevista i els vigilants esperen cada dia expectants l’arribada de la peça per començar la seva feina.
Toni Guillemat i Jordi Font volien explorar dues qüestions absolutament antiteatrals: l’espera i el límit de l’avorriment. Partint d’obres ja existents com Tot esperant Godot de Samuel Beckett, van començar a improvisar i crear material posant èmfasi en la creació dels personatges: dos vigilants molt peculiars que construeixen un món ple d’estranyeses. A l’absurd que ja té la premissa de l’obra –l’espera d’un quadre que no arriba mai–, hi van acabar afegint situacions surrealistes i un treball de clown que han acabat creant uns mecanismes interns a la peça que els espectadors van descobrint poc a poc.
3. EL PROCÉS DE CREACIÓ ÉS BEN ESPECIAL: TREBALL HORITZONTAL ENTRE 2 ACTORS I 2 ESCENÒGRAFES
Vremya Musei va néixer a l’Institut del Teatre com a projecte de final de carrera de Jordi Font, especialitzat en teatre físic, i Toni Guillemat, que havia optat per l’especialitat de text. Per tal de tirar-lo endavant, van enredar dues companyes escenògrafes, Alba Macfarlane i Helena Torres. Sense comptar amb cap director, els quatre es van posar a investigar i crear l’espectacle de manera conjunta i horitzontal. «Del material que ens anaven portant elles, anaven sortint noves situacions», expliquen els actors, «fins i tot el fet que acabés succeint en un museu rus». Un cop enllestida la proposta, això sí, van demanar-ne una visió externa a Víctor Fernández i Nicolas Hermansen, que van ajudar-los a arrodonir l’espectacle.
4. FAN SERVIR EL GRAMELOT, QUE IMPLICA UNA CONNEXIÓ ABSOLUTA ENTRE ELS ACTORS
L’espectacle és en gramelot rus, o el que és el mateix, un idioma inventat pels dos actors que reprodueix la sonoritat del rus. El fet que no hi hagi un text escrit i que hi hagi improvisació contínua obliga els dos actors a una compenetració i escolta absoluta: si un li atorga un nom a un objecte, l’altre l’ha de memoritzar i tornar-li a dir igual si es repeteix en un altre moment de l’espectacle. I és que tot i que l’idioma sigui inventat, l’espectador ha de poder anar encaixant el trencaclosques i identificant el que els volen dir. El gramelot, a més, també influeix en la creació de l’espectacle, i és que asseguren que «és una eina molt eficaç per ser més concret en allò que vols dir».
5. HI PODEU ANAR AMB (O SENSE) LA FAMÍLIA
La Cia. Voltäla no va crear Vremya Musei pensant en un espectacle per a tots els públics, però ja a la primera funció que van fer, es van adonar que funcionava perfectament per a totes les edats. I és que, entre aquest primer públic de Terrassa, hi havia un nen que no va parar de riure. Es van adonar que l’espectacle té diferents capes i lectures i que pot arribar a tothom. Si bé els més grans potser identificaran els comportaments soviètics del dia a dia dels personatges, els menuts gaudiran de les situacions absurdes i de clown. Per tal d’arribar a tothom, El Maldà ha programat l’espectacle les tardes de divendres, dissabte i diumenge.
