El Maldà reivindica de nou la tradició oral mallorquina amb Al cel mos vegem tots plegats, un cicle de tres lectures escenificades a càrrec de quatre actors que contaran, a cada funció, amb un director diferent: Pau Carrió, Jordi Oriol i Toni Gomila. Les funcions seran els diumenges 10, 17 i 24 a l’hora del vermut.
Passions, disquisicions morals, sang i fetge, misteris, una imaginació desbordada i un humor que sovint és escatològic. Tot amanit amb un tast de productes de la terra que acompanyarà cada funció amb sobrassada, paté i vi mallorquins. Catalina Florit, que repeteix com a coordinadora del cicle, es posarà al costat dels intèrprets Antònia Jaume, Salvador Miralles i Àlvar Triay per donar vida a uns herois “que tenen molt d’antiherois” per apropar la història cultural i el caràcter que transmeten aquests relats, explica.
Les rondalles (o rondaies) són contes de tradició oral i popular que s’han explicat de pares a fills durant generacions i generacions. Mossèn Antoni Maria Alcover va aplegar-los en 24 volums a finals del segle XIX, sota el pseudònim de Jordi des Racó en el que no va ser només un treball de defensa del folklore i la cultura mallorquins, sinó que també té un component d’interès filològic, de recuperació d’un llenguatge ric i arcaic farcit d’expressions populars mallorquines. Una obra literària “molt rellevant i probablement la més famosa de l’illa de Mallorca”, però força absent a la banda continental del mar.
El cicle es dirigeix als adults per trencar l’habitual vincle que entén les rondalles com a contes per a nens. “És un imaginari molt peculiar, mescla coses molt reals i molt cruels amb volades que no se sap d’on han sortit”. Hi podem trobar ingredients presents en qualsevol sèrie moderna: “tenen personatges molt potents, potser no de manera profunda però sí molt ben dibuixats”. Sovint, els noms dels personatges estan associats a un patró de “bons i dolents” i mentre na Catalineta es l’heroïna, Catalinota és l’antítesi barroera. Com molts contes populars, les sustenten les lliçons morals d’una faula… però a la mallorquina: “Hi ha moments bèsties, passen coses sàdiques però ho expliquen amb un aire despreocupat que pot sorprendre”, relata Florit, que segueix fent broma: “I tot amb expressions deixades… en les quals els mallorquins ens hi reconeixem”.
El seu caràcter popular en defineix l’estructura: Alcover inicia els relats amb referències a qui va explicar-li el conte (que confereixen també un mapa de les diferències entre els pobles de Mallorca), i com a clausura, la majoria acaben amb una mateixa frase: “I encara són vius si no són morts, i al Cel mos vegem tots plegats”. Però si bé en l’anterior edició els quatre directors participants eren balears, en l’edició d’enguany només hi ha un mallorquí: Toni Gomila. Això, però, pot donar-li un nou valor.
Pau Carrió explica que, almenys en el seu cas, el fet de no conèixer les rondalles ni tenir-hi el vincle o pes de la tradició, fa que pugui tractar-les d’una altra manera, sense arquetips. Però el que posa més en valor d’aquesta «festa de les rondalles» -que enguany coincidirà amb la celebració de Sant Antoni- és la gosadia amb què un director pot afrontar-se a un repte com aquest, sabent que només es representarà un dia i comptant amb un procés d’assajos o «laboratori» de només una setmana. I, sobretot, el que suposa com a punt de trobada, on cada dia després de la funció es comparteix vermut amb el públic, que podrà degustar productes mallorquins.
Fotografies de l’edició anterior: Neus Riba / Text: Neus Riba i Mercè Rubià
