El circ envaeix Barcelona

Redacció

Amb el fred Barcelona s’omple de carpes de circ. Com cada any, al Port Vell s’hi instal·la el Raluy, però a més a més Baró d’Evel planta la seva carpa a la Plaça Margarita Xircu i el Teatre Lliure acull el retorn d’un dels èxits de la temporada passada, els pallassos de Rhum i el seu homenatge a Monti. I encara més! El Palau Sant Jordi acull el Cirque du Soleil amb i seu univers màgic, Varekai.

Però si parlem de circ i d’hivern, hem de parlar del feu del circ a Barcelona, l’Ateneu Popular de Nou Barris, que enguany arriba al 20è Circ d’Hivern amb un Grabuix dirigit per Guillem Albà i Alberto Feliciate. L’Ateneu és dels pocs espais de Barcelona on es respira circ tot l’any. Un espai que ha aconseguit fidelitzar un públic, crear escola i espectacles amb personalitat pròpia que, a més, s’entossudeix en obrir camí per crear un circuit estable de circ de sala. En aquesta edició l’espectacle està integrat per cinc dones -Lola Ruiz, Jessica Martín, Juana Beltran, Serena Vione i Jessica Arpin- especialitzades en tècniques que van del trapezi balanç al llançament de ganivets, la perxa xinesa o l’acrobàcia, i tot això carregat de poesia i bon humor.

Al TNC hi trobareu la Companyia Eia, que el 2012 va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona amb Capas pel risc assumit en recerca i investigació circense. Un espectacle ple d’humor i poesia amb música en directe a ritme de bateria i càntics italians. Mans a mans, equilibris acrobàtics, salts mortals i piràmides humanes en moviment al ritme de bateria i de càntics italians per explorar la varietat de ritmes i el potencial expressiu del gest.

El Teatre Lliure es converteix en una pista de circ a Rhum, un homenatge a Monti que la temporada passada va penjar dia rere dia el cartell d’entrades exhaurides. Sota la batuta de Martí Torras i amb pallassos de la talla de Jordi Martínez o Guillem Albà, els espectadors gaudiran amb cançons esbojarrades, el ja mític «trabajar de trabajar», un fabulós rap dels Swimming Brothers i molta tendresa. Imprescindible si us agraden els pallassos, i encara més si penseu que no perquè, després de veure’ls, canviareu d’idea.

Poètic, suggerent, divertit. A l’Auditori hi trobem Leandre Ribera, un clown que s’allunya del riure fàcil, de l’expressió exagerada, de la cara pintada. Els seus gestos són menuts, cuidats, tendres. Ens acosta a la felicitat i a l’optimisme des de la bellesa de les imatges, de la música, el moviment i la rialla. El vehicle és l’absurd, l’empatia i l’emoció més primitiva. Amb els seus aliats, els Barcelona clarinet players, aquí acostaran la música i el circ al públic a través de la fusió de les dues disciplines artístiques.

No seria hivern ni arribaria el Nadal, però, sense la carpa del Circ Raluy al Port Vell. Un circ clàssic per a tots els públics que conserva l’esperit nòmada i familiar, però que alhora ha sabut renovar-se per seguir atraient espectadors any rere any. Altius us transportarà durant un parell d’hores a un món fantàstic amb números aeris, de cable, barra fixa, malabars, pallassos amb la direcció de Carlos Raluy.

I, és clar, un altre gran clàssic: el Gran Circo Americano. A l’esplanada del Fòrum hi trobareu els tradicionals números de circ, però actualitzats amb efectes especials, sons i il·luminació, a més d’atraccions inèdites.

Però atenció que, com dèiem, això no acaba aquí. L’1 de genera arriba el Cirque du Soleil i el seu univers màgic de Varekai. Desenes d’artistes damunt l’escenari per fer vibrar el públic en un homenatge a l’esperit nòmada, a l’ànima i a l’art de la tradició del circ.

 

Artículos relacionados

3 propuestas del Grec que miran hacia el futuro

La ficción nos sirve para hacer posible, por un período de tiempo corto pero poderoso, realidades paralelas. Este Grec nos propone multiversos (el concepto para llamar a los universos alternativos […]

El Grec de proximidad: 11 lecturas dramatizadas

En 2020 un grupo de teatros de proximidad, ante la incertidumbre provocada por los estragos de la pandemia, decidieron crear el sello On el Teatre Batega. Su objetivo es trabajar […]

3 propuestas del Grec que aprenden del pasado

“Al volver la vista atrás se viene la senda que nunca debe volver a pisar”, escribía Machado. En un momento histórico convulso y de transformación social, política y económica, los […]

Comentarios
Sé el primero en dejar tu comentario