Amb el fred Barcelona s’omple de carpes de circ. Com cada any, al Port Vell s’hi instal·la el Raluy, però a més a més Baró d’Evel planta la seva carpa a la Plaça Margarita Xircu i el Teatre Lliure acull el retorn d’un dels èxits de la temporada passada, els pallassos de Rhum i el seu homenatge a Monti. I encara més! El Palau Sant Jordi acull el Cirque du Soleil amb i seu univers màgic, Varekai.
Però si parlem de circ i d’hivern, hem de parlar del feu del circ a Barcelona, l’Ateneu Popular de Nou Barris, que enguany arriba al 20è Circ d’Hivern amb un Grabuix dirigit per Guillem Albà i Alberto Feliciate. L’Ateneu és dels pocs espais de Barcelona on es respira circ tot l’any. Un espai que ha aconseguit fidelitzar un públic, crear escola i espectacles amb personalitat pròpia que, a més, s’entossudeix en obrir camí per crear un circuit estable de circ de sala. En aquesta edició l’espectacle està integrat per cinc dones -Lola Ruiz, Jessica Martín, Juana Beltran, Serena Vione i Jessica Arpin- especialitzades en tècniques que van del trapezi balanç al llançament de ganivets, la perxa xinesa o l’acrobàcia, i tot això carregat de poesia i bon humor.
Al TNC hi trobareu la Companyia Eia, que el 2012 va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona amb Capas pel risc assumit en recerca i investigació circense. Un espectacle ple d’humor i poesia amb música en directe a ritme de bateria i càntics italians. Mans a mans, equilibris acrobàtics, salts mortals i piràmides humanes en moviment al ritme de bateria i de càntics italians per explorar la varietat de ritmes i el potencial expressiu del gest.
El Teatre Lliure es converteix en una pista de circ a Rhum, un homenatge a Monti que la temporada passada va penjar dia rere dia el cartell d’entrades exhaurides. Sota la batuta de Martí Torras i amb pallassos de la talla de Jordi Martínez o Guillem Albà, els espectadors gaudiran amb cançons esbojarrades, el ja mític «trabajar de trabajar», un fabulós rap dels Swimming Brothers i molta tendresa. Imprescindible si us agraden els pallassos, i encara més si penseu que no perquè, després de veure’ls, canviareu d’idea.
Poètic, suggerent, divertit. A l’Auditori hi trobem Leandre Ribera, un clown que s’allunya del riure fàcil, de l’expressió exagerada, de la cara pintada. Els seus gestos són menuts, cuidats, tendres. Ens acosta a la felicitat i a l’optimisme des de la bellesa de les imatges, de la música, el moviment i la rialla. El vehicle és l’absurd, l’empatia i l’emoció més primitiva. Amb els seus aliats, els Barcelona clarinet players, aquí acostaran la música i el circ al públic a través de la fusió de les dues disciplines artístiques.
No seria hivern ni arribaria el Nadal, però, sense la carpa del Circ Raluy al Port Vell. Un circ clàssic per a tots els públics que conserva l’esperit nòmada i familiar, però que alhora ha sabut renovar-se per seguir atraient espectadors any rere any. Altius us transportarà durant un parell d’hores a un món fantàstic amb números aeris, de cable, barra fixa, malabars, pallassos amb la direcció de Carlos Raluy.
I, és clar, un altre gran clàssic: el Gran Circo Americano. A l’esplanada del Fòrum hi trobareu els tradicionals números de circ, però actualitzats amb efectes especials, sons i il·luminació, a més d’atraccions inèdites.
Però atenció que, com dèiem, això no acaba aquí. L’1 de genera arriba el Cirque du Soleil i el seu univers màgic de Varekai. Desenes d’artistes damunt l’escenari per fer vibrar el públic en un homenatge a l’esperit nòmada, a l’ànima i a l’art de la tradició del circ.
