El dissabte 9 d’abril la Sala Hiroshima celebra el seu primer aniversari. I ho fa amb la satisfacció d’haver consolidat, en només un any, una línia artística i un espai per a la creació contemporània a la ciutat. A partir d’ara, l’objectiu és mantenir la línia de programació híbrida i eclèctica, la cerca de nous processos de creació i producció i apropar-se a nous espectadors. I és que Gaston Core, director artístic de la sala, està convençut que «no és que l’escena més contemporània i alternativa tingui poc públic, sinó que cal fer-li perdre la por i que s’hi acosti».
Exterior de la Sala Hiroshima, al carrer Vilà i Vilà del Poble-Sec.
365 DIES, 11.000 ESPECTADORS I 160 REPRESENTACIONS
«La gent ja ens diu: això és un espectacle Hiroshima, això no», explica Gaston Core, director artístic de la Sala Hiroshima. El 9 d’abril farà un any que va obrir, enmig d’una gran expectació del sector, aquesta nova sala del Poble-Sec. Ara, coincidint amb el primer aniversari, toca fer balanç. Per Core, les dades són satisfactòries: 160 representacions, 35 activitats paral·leles, 33 col·laboracions amb altres entitats i organismes públics i privats (entre els quals el Festival Grec, el Mercat de les Flors o La Caldera), 60 companyies/artistes i un 30% d’espectacles internacionals. «Han estat 365 dies molt intensos i trepidants. I dic dies, perquè crec que reflecteix molt més la feina per consolidar, dia a dia i pas a pas, aquest projecte independent dedicat a l’escena contemporània i els nous llenguatges».
Unes dades que pel director artístic de la sala «certifiquen la necessitat d’aquest espai, malgrat el risc i la dificultat de captar nou públic per aquest tipus de creació». «És un èxit haver aconseguit crear una marca i que, en un any, la gent ja identifiqui la nostra línia artística. Ha estat una sorpresa molt gratificant». Core, a més, destaca l’aval de «les companyies independents més representatives de la ciutat» com Societat Doctor Alonso, Los Corderos, Sonia Gómez, Ernesto Collado o Cris Blanco, que tenia clar des del primer dia que havien de passar per l’Hiroshima.
Gaston Core, director artístic de la Sala Hiroshima. Fotografia: Neus Riba
ELS CANVIS
Programació teatral d’octubre a maig
Si una cosa tenen clara a la Sala Hiroshima és que no volen danyar la imatge ni de la sala ni dels artistes o companyies convidades. Un espectacle amb vint persones de públic, ni es contempla. És per això que no només programen els espectacles tenint molt en compte –en diàleg amb els artistes– la quantitat de dies que pot funcionar (sigui un o siguin vuit com Los Corderos), sinó que a més a més, a partir d’ara, la programació se cenyirà als mesos d’activitat teatral més intensa: d’octubre a maig. Fora d’aquestes dates, i a excepció del Festival Grec, la Sala es rendeix a l’evidència que el públic abandona els teatres per ocupar les terrasses i activitats a l’aire lliure, i se centrarà en la programació musical.
S’obrirà la sala de concerts amb un nou equip de programació i gestió
En aquest sentit, la temporada vinent s’obrirà finalment la segona sala de l’Hiroshima, dedicada gairebé en exclusiva als concerts a l’ús. Tot i que ja s’havia anunciat ara fa un any, la novetat és la decisió de cedir l’espai a un nou equip de gestió, que es presentarà més endavant. Gaston Core ho atribueix a dues qüestions: la primera, la idea de mantenir el segell Hiroshima associat a una programació escènica lligada a la creació contemporània; i l’altra, a la voluntat de no sobrecarregar l’equip actual i poder mantenir el treball de gestió acurat i proper que han mantingut fins ara. Per tal de fent la transició a aquest nou format de programació de la sala, aquest trimestre la programació posa l’accent en la creació musical i performàtica.
Nous espais de col·laboració i creació amb Espai Blanc
Una de les grans novetats és la convocatòria de residències artístiques i tècniques per a artistes emergents conjuntament amb Espai Blanc, un espai d’assaig i creació dedicat a la investigació i recerca en les arts performatives i la formació impulsat per Carlota Subirós, Pere Sais i Marc Naya. L’objectiu és estimular un circuit independent a partir de noves lògiques de creació i producció.
Hiroshima Heats
Per tal que el públic pugui tornar a gaudir d’aquells espectacles que han tingut una millor acollida –com ara el Wakefield Poole: visiones y revisiones de Mauricio González, Premi de la Crítica al millor Solo–, es programaran els Hiroshima Heats, la repesca d’aquestes peces, amb l’al·licient de presentar-les amb una nova creació de la companyia.
A la recerca de la subvenció perduda
La Sala Hiroshima va rebre una subvenció de l’ICUB per a l’adequació de l’equipament a la normativa vigent que els va ajudar a obrir la sala. Des d’aleshores, però, no han tornat a rebre cap subvenció. El projecte, ara per ara, és deficitari. Ja sabien que seria així; és un dèficit controlat, assegura Core. Malgrat això, la voluntat és, evidentment, anar reduint cada cop més aquest dèficit en un termini de 3 a 5 anys, quan el projecte ja s’hauria d’haver estabilitzat. D’aquesta manera, un dels objectius de cara a la propera temporada és aconseguir entrar als barems de subvencions de l’ICEC. I és que, ara per ara, amb els indicadors que treballa l’administració, el tipus de programació de la Sala Hiroshima no hi té cabuda. Per dues raons: la primera, és que la seva programació és intensiva i en general, els espectacles es programen, com a màxim, quatre dies; i la segona, que hi ha un gran percentatge d’espectacles internacionals. Tot i que això també passa, per exemple, al Mercat de les Flors, l’ICEC no contempla que una sala privada pugui fer una aposta com aquesta. És per això que la Generalitat i la sala estan negociant la manera de donar-li cabuda. Això sí, Core té clar que no canviaran la seva programació, sinó ha de ser l’ICEC qui trobi la manera de recolzar aquest tipus de propostes. D’això en depèn, també, poder accedir a les subvencions de l’Estat, donat que l’INAEM no atorga cap mena d’ajuda si abans no hi ha un suport d’un altre organisme públic de la zona, sigui autonòmic o local.
Text: M. Rubià
