La burgesia catalana queda convertida en una caricatura pueril a l’obra de teatre “Vent de garbí i una mica de por”, el text de l’enyorada Maria Aurèlia Capmany, que han versionat Albert Boronat i Judith Pujol, i interpreten David Anguera, Laura Aubert, Alba Florejachs, Àurea Márquez, Miquel Malirach, Albert Mora, Miriam Moukhles i Joan Solé. Tot comença en una època concreta, el 1968, quan les incerteses sobre el futur pesaven com una llosa però la burgesia mirava cap a una altra banda, submergida com estava en el seu benestar personal, és a dir en les seves vacances a Cadaqués. Del 1968, amb els interrogants sense respondre, viatgem cap al 1936, quan el soroll dels fusells i els sabres retronaven, però la burgesia continuava mirant per ella mateixa, en aquesta ocasió a Sitges. I, per acabar, el viatge teatral ens trasllada cap al 1909, a la Setmana Tràgica, als dies seguits en què tot trontollava, però la burgesia passava les vacances a Caldetes. En les tres èpoques històriques estava més amoïnada pel vent de garbí que per la por del present, dels esdeveniments històrics, pels quals no es va comprometre.
L’encert de l’obra és el retrat tan punyent de la classe social, la que hauria d’haver-se compromès amb la societat en diferents moments històrics, i no ho va fer. Fins a tal punt és punyent, que els personatges acaben convertits en una caricatura, i com que es repeteix en els tres moments de forma exacta, és quan l’obra cau en el costumisme esperat, aquell que l’espectador ja sap fins i tot què diran els personatges. Ara bé, l’adaptació actual introdueix cants i música en directe, que és un dels grans encerts de la direcció de Judith Pujol. L’obra és una producció pròpia del Teatre Nacional de Catalunya, que la representa a la sala petita, que potser potser mai no s’havia omplert tant per cada una de les funcions d’una obra.