Vent de garbí i una mica de por

Ahir vaig estar al TNC veient aquesta obra que han versionat Albert Boronat i Judith Pujol de la novel·la de 1968 de Maria Aurèlia Capmany i que dirigeix Judith Pujol. Un sainet satíric dividit en tres parts i que en cadascuna ens porta a viatjar a tres indrets de Catalunya en unes dates històriques concretes, la primera a Cadaqués al 1968 quan la revolució del maig, la segona a Sitges del 1936 quan la guerra civil espanyola i la darrera a Caldetes quan la setmana tragica de 1909. Aquestes tres pobles costaners eren els llocs predilectes d’estiueig de la burgesia catalana i Capmany fa un retrat àcid i ferotge de la seva forma d’actuar mostrant l’immobilisme de la burgesia i que tot i els greus moments socials, bèl·lics o polítics que es vivien mostraven clarament que això no anava amb ells. Tot plegat ens arriba de manera festiva amb cançons, balls, coreografies, instruments tocats pels mateixos actors i un variat i molt encertat vestuari coincident amb la seva època. I una magnífica interpretació per part dels vuit actors i actrius, tant als números corals com individualment. Ahh i comença amb un pròleg i acaba amb unes paraules d’homenatge a la Capmany per part de tots els actors. 105 minuts que passen en un plis plas i que té l’èxit assegurat.