El que ha fet Pablo Ley i Carme Portaceli amb Terra Baixa de Guimerà trobo que és fantàstic. Han convertit el clàssic de Guimerà en un relat detectivesc i un thriller magnífic.
No és una adaptació, ni una versió de Terra Baixa, sinó d’una lectura contemporània del clàssic on s’ha respectat el text original.
El muntatge és molt original; és un constant joc escènic on tot te un sentit i un significat. Un joc d’il.luminació, de moviment i d’escenografia. L’escenografía és de Paco Azorín i la il·luminació d’Ignasi Camprodon.
El text és molt interessant. És una combinació entre la dramatúrgia de Pablo Ley i Carme Portaceli amb la dramatúrgia de Guimerà.
Una versió portada al present, en la qual Pablo Ley hi ha afegit dos nous personatges als vuit de Terra Baixa, una periodista que relata els fets i un comissari de policia que porta el cas; i la creació d’un desenllaç final a l’obra de Guimerà.
Pel que fa al repartiment crec que és tot un encert. L’Anna Ycobalzeta (Marta), l’Eduard Farelo (Sebastià) i en Borja Espinosa (Manelic) ens han regalat unes interpretacions dignes de ser recordades.
Extraordinària l’actuació de Kathy Sey tant en interpretació, com en l’àmbit vocal.
En el repartiment figuren també Laura Conejero (periodista), Manel Sans (comissari Vinagret), Pepo Blasco (Tomàs), Mohamed El Bouhali (Josep), Mercè Mariné (Pepa) i Roser Pujol (Xeixa).
Ficció i realitat. El text de Guimerà i la dramatúrgia de Ley i Portaceli. Els fets històrics relatats, les projeccions (fotografies i filmacions) i els personatges del comissari de policia inspirat en l’Antoni Lleó Tresols i Campañà cap dels serveis de policia de Barcelona àlies Vinagret, i la periodista inspirada en la primera corresponsal de guerra espanyola, Carmen de Burgos.
El format m’ha semblat molt original. Han traslladat Terra baixa a la Barcelona de finals del segle XIX principis del XX.
Tot comença a partir de la mort d’en Sebastià i la frase final «He mort al llop! He mort al llop! He mort al llop!»
La crònica dels fets, la investigació del crim i la situació social i política de Barcelona, els relata una periodista. Els interrogatoris i la investigació van a càrrec del comissari.
Els interrogats són els personatges de Terra Baixa. Les declaracions i la representació dels fets relatats, que no són altres que la mateixa obra Terra Baixa, comparteixen escena.
Són precisament aquestes escenes compartides, un dels punts a destacar d’aquest muntatge.
Escenes on l’inspector i la periodista són part activa de la representació, i en altres en les que tan sols en són observadors.
Escenes del clàssic.
Escenes que són relatades pels seus protagonistes.
Escenes on tots els personatges coincideixen dalt de l’escenari i el públic percebem els diferents plànols escènics (la persona declarant, el comissari i la periodista, i el grup de personatges de l’escena del relat).
Escenes on les projeccions audiovisuals en són les protagonistes. Són imatges de finals del segle XIX i principis del XX. Les bombes al Liceu i les de la Gran Via, la Setmana Tràgica, les revoltes obreres, els atemptats de Corpus i contra el general Martínez Campos, la guerra Civil, els Camps d’Argelers.
Penso que val la pena d’anar-hi.
Per cert, serà la primera vegada que el TNC portarà a Europa un clàssic del patrimoni català. A més a més, l’obra serà interpretada en llengua catalana i amb subtítols. De moment es podrà veure al KVS de Brussel·les i al CDN d’Orléans.