Qui canta els seus mals espanta, o almenys això era el que ens deia la cançó de Els Esquirols. Però mai sabem del cert si aquest cant que fem es el que generarà nous problemes o és, en part, el causant d’aquests.
A escena ens trobem a la Marta Fiol deixant-se acompanyar pel pianista Carles Puig que estableixen un diàleg constant sobre d’allò que és diví i humà. Les seves dèries, principalment les d’ella, i l’anhelada recerca d’una solució. Una solució desconeguda perquè tampoc en coneixem -exactament- el conflicte més enllà de la mateixa incomoditat que ens suposa viure i sobreviure en un món que cada vegada entenem menys i que sovint es troba subjecte a regles i lleis que encara comprenem menys.
Teràpia Necessària és un divertimento musical escrita i dirigida per Mont Plans més proper a un concert teatralitzat que a una obra de teatre musical convencional. El recull de cançons és una barreja eclèctica que passa des de Sondheim fins a Stockhausen, passant per Saints-Saëns, Kurt Weill i Bernstein. És per a això que passem des de salons de la lírica fins a les cançons picantones de la Mistinguett sense despentinar-nos.