Un pròleg, quatre monòlegs, un epíleg i una escena final conformen l’estructura de La dona fantasma, el nou espectacle de la companyia T de Teatre, que en aquesta ocasió ha estat escrit i dirigit el dramaturg argentí Mariano Tenconi Blanco. Som als anys setanta, i quatre mestres d’escola expliquen un episodi vital que les vincula a cadascuna amb un fantasma: una amant argentina, una mare morta, una companya sentimental i una actriu afusellada.
La música en directe, a càrrec de Joan Palet (violoncel) i Rafel Plana (piano), crea un ambient acollidor i discret que acompanya les actrius en tot moment i dona unitat al conjunt de l’obra. En aquest ordre, Marta Pérez capta l’atenció i l’empatia del públic interrogant-se sobre què és la vida, Mamen Duch arriba al cor de l’espectador amb la descripció del vincle maternofilial, Àgata Roca es llueix amb un joc lingüístic molt ben treballat i aconseguit i Carme Pla arrenca rialles còmplices en els moments més expressius.
Una ideal escenografia de fusta, moderna i austera alhora, serveix de fons per a les projeccions i permet un cert moviment a les intèrprets. Només se’n prescindeix a l’escena coral de clausura, que es desvia notablement de la línia dels monòlegs —no tots quatre amb la mateixa força dramàtica, per cert— però queda compensada per la interacció entre les actrius, que clouen el muntatge amb la signatura T de Teatre.
