¿Qué coño es esto? No parece demasiado serio, pero es el elenco que han montado Cris Celada y Tatiana Sánchez Garland, un dúo que han escrito una obra imposible, de un teatro del absurdo post … postnosé. Una obra hecha de piezas sueltas sin, aparentemente, ni pies ni cabeza. Así pues, queda claro que no queda demasiado claro los mensaje que la pareja de chicas quiere transmitir a la sociedad moderna. Espectáculo divertido, desmarxat, pero hecho con gran rigor. Satírico. Vale la pena ir a ver antes de que se caiga de la cartelera … hoy, domingo 12 de julio. Es lo que hay en este momento.

Un bon amic em va escriure dient-me que no em perdés aquesta proposta de "no teatre" i no m’ho vaig pensar dues vegades.

Una proposta diferent, no un ***** estrelles , però si curiós i original, i del tot recomanable.

Una obra feta varies peces co-dependents ( unes millors que d'altres) en espais diferents, han format aquesta gran peça.

Fer no teatre, despullar-se física i interiorment i parlar sense dir rés, senyors, té el seu mèrit. Es tracta d’una proposta sense convencionalismes. Cristina Celada i Tatiana Sánchez juguen amb el públic; passem de ser espectadors a ser part de l’espectacle.

El moment "mujeres objeto" ....desconcertant. Bé, avui entre el públic hi havia una noia que ha començat a escridassar a les actrius, que han aguantat amb professionalitat aquella cridòria feminista i reivindicativa. Es veu que el fet que les noies es despullessin en públic, l'ha ofès com a dona. Al final l'han fet fora, llàstima, donava molt de joc; fins hi tot semblava part de l'espectacle.

Si podeu anar-la a veure no us ho penseu i que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.

La meva conclusió: Divertit, curiós, original, diferent, intel·ligent i a l’hora absurd.

VALORACIÓ: *** 1/2