Perquè relata una història real colpidora, i ho fa tan bé que no solament t’ho creus sinó que t’hi involucres i al final t’agafen ganes de cridar assessini, com ho van fe els companys de Carlo Giuliani mentre li tapaven els forats de bala que li van fer els policies. Lali Álvarez ha escrit un text impecable, ha creat una posada en escena fantàstica i imaginativa i ha dirigit a un Oriol Pla magnífic, que s’ha deixat la pell en la interpretació. Resultat una història que emociona i indigna a parts iguals o repartiu-les com vulgueu. Bon teatre de denúncia i lliçó d’història recent. Puto Berlusconi…
¡Enlace copiado!