Als textos lorquians els personatges no diuen sinó que reciten els diàlegs, i Marc Chornet ho ha entomat amb imaginació i perspicàcia per a muntar un Bodas de sangre que arriba a l’espectador com una mena d’acte cerimonial, en cap cas solemne però, ja que conserva la rauxa i la visceralitat d’un dels grans temes lorquians, com ho és l’amor no satisfet, que desemboca en tragèdia. Hi ajuda la brillantíssima labor musical (en molts casos (Neus Pàmies i Mireia Sala canten a cappella moltes de les cançons) a partir de cançons del poeta granadí, així com d’altres com una versió preciosa de la versió que Enrique Morente va fer de Take this waltz de Leonard Cohen. L’espai sonor que dissenya Gerard Marsal és clau per a assolir la profunditat i el caràcter atàvic d’allò que passa a Bodas… I aquest potser és una de les altres grans fites de Projecte Ingenu, que allò que veiem sigui atemporal sense necessitat de grans escarafalls, amb austeritat i voluntat d’anar fins al final, de copsar l’essencial del llenguatge de Lorca, la salmòdia dels versos, la sensualitat, la violència inherent a tot el que es respira.
Ritmes i rimes ancestrals, ecos que reverberen des de fa cent anys i que encara avui ens esclaten a la cara.
Gran teatre a l’Akademia.