Projecte Ingenu: Bodas de sangre

Descripción
Ficha artística
Fotos y vídeos
Opiniones

En Bodas de sangre Lorca retrata una mujer valiente que se enfrenta a su sociedad persiguiendo su deseo, una reivindicación que aún hoy sigue siendo necesaria.

Sinopsis

El mismo día de su boda, durante el banquete, la Novia decide escapar a caballo con su verdadero amor: Leonardo. El autor se basa en un hecho real (el crimen cometido en el cortijo de Níjar) para contar una historia trágica sobre el amor y el deseo enfrentados al deber, el honor y los intereses familiares.

Bodas de sangre

Es la obra más famosa de Federico García Lorca. Es la primera parte de la conocida “Trilogía Lorquiana” o “tragedias rurales” (Bodas de sangre, Yerma y La casa de Bernarda Alba). En esta trilogía, Lorca parte de un aparente costumbrismo para dibujar una crítica moral de la España de su tiempo.

El talento desmesurado del autor hace que sus piezas hayan acontecido clásicos universales, precisamente, porque han transcendido su propia época y sus propias circunstancias. Una de las características comunes de estas piezas es que las heroínas trágicas son siempre mujeres, cosa que demuestra que la mirada poética de Lorca es de una modernidad extrema.

Duración:
90 minutos

Idioma:
Castellano

Sinopsis

Bodas de sangre

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 7

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Xavi Pijoan
Teatre Barcelona

Ecos de violència

Als textos lorquians els personatges no diuen sinó que reciten els diàlegs, i Marc Chornet ho ha entomat amb imaginació i perspicàcia per a muntar un Bodas de sangre que arriba a l'espectador com una mena d'acte cerimonial, en cap cas solemne però, ja que conserva la rauxa i la visceralitat d'un dels grans temes lorquians, com ho és l'amor no satisfet, que desemboca en tragèdia. Hi ajuda la brillantíssima labor musical (en molts casos (Neus Pàmies i Mireia Sala canten a cappella moltes de les cançons) a partir de cançons del poeta granadí, així com d'altres com una versió preciosa de la versió que Enrique Morente va fer de Take this waltz de Leonard Cohen. L'espai sonor que dissenya Gerard Marsal és clau per a assolir la profunditat i el caràcter atàvic d'allò que passa a Bodas… I aquest potser és una de les altres grans fites de Projecte Ingenu, que allò que veiem sigui atemporal sense necessitat de grans escarafalls, amb austeritat i voluntat d'anar fins al final, de copsar l'essencial del llenguatge de Lorca, la salmòdia dels versos, la sensualitat, la violència inherent a tot el que es respira.

Ritmes i rimes ancestrals, ecos que reverberen des de fa cent anys i que encara avui ens esclaten a la cara.

Gran teatre a l’Akademia.

17/10/2024 - Teatre Akadèmia
Francesc Esteve i Tomàs
Teatre Barcelona

Reinterpretant clàssics com pocs

Projecte Ingenu ha tornat a submergir-se en l’univers de Federico García Lorca amb la seva impactant posada en escena de Bodas de Sangre al Teatre Akadèmia. Aquesta no és la primera vegada que la companyia catalana s’enfronta a un text Lorquià; ja el 2015 ens van presentar i adorar una adaptació de Yerma, que va ser molt ben rebuda pel seu enfocament.

Amb Bodas de Sangre, Projecte Ingenu torna a explorar l’univers de Lorca amb la seva proposta característica: una combinació de minimalisme escènic i una interpretació visceral. La tragèdia rural de Lorca, marcada per les tensions entre passió i tradició, pren vida en una posada en escena austera, on els actors transmeten amb intensitat els conflictes que creixen fins a un desenllaç inevitablement tràgic.

La posada en escena de Bodas de Sangre m’ha deixat una profunda empremta, tant pel seu tractament innovador com per l’energia que transmeten els actors. Una de les coses que més m’ha impactat ha estat l’ús de les veus: quan un personatge parlava a tres o quatre veus alhora, sentia com si l’escena em transportés a una dimensió més profunda, envoltant-me amb les emocions i tensions que traspassen el text de Lorca.

També em va captivar la capacitat d’un actor per interpretar diferents personatges en una mateixa escena, una demostració de talent que no només confon, sinó que enriqueix la història amb matisos inesperats. Aquest joc de múltiples veus i papers afegeix una complexitat que, lluny de distreure, intensifica l’impacte emocional de l’obra.

La força de l’obra no només es troba en les paraules de Lorca, sinó també en la part emocional que ens monstra tota la companyia. Els actors es mouen entre la poesia i la violència, transformant l’escenari en un espai ple de vida, desig i, finalment, mort.

La música i la llum afegeixen una capa de profunditat que atrapa a l’espectador al centre del drama. No és el primer cop que utilitzen per fer-nos endinsar en les diferents propostes de la companyia. Però aquest cop ha estat un punt molt a favor per entrar-hi.

Aquesta nova versió de Bodas de Sangre reafirma la capacitat de Projecte Ingenu per a reinterpretar clàssics amb una mirada contemporània, aportant-hi una sensibilitat marca de la casa.

Podeu veure la resta de la meva opinió a l'enllaç

17/10/2024 - Teatre Akadèmia
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

El Teatre Akademia ha dado en el clavo de nuevo. Ha encontrado un nuevo diamante en bruto. Y es que este “Bodas de Sangre” es magia escénica en estado puro.
Los versos de Lorca se mezclan con una composición musical que ponen los pelos de punta en las voces de Marina, Neus i Mireia haciendo del visionado de esta obra algo único y mágico.
Pero no es solo la interpretación y la música lo que destacan. La puesta en escena y la iluminación están a un nivel excelente que ensalza todo lo que vemos en el escenario!!
No lo puedo esconder. Me ha encantado desde el minuto uno hasta el final. La compañía puede estar orgullosa y le auguro muchísimo éxito. Solo espero una reposición para volverla a ver.

30/10/2024
Josep Maria

Vaig anar a veure aquesta adaptació de Bodas de Sangre de Lorca divendres passat, dia 25 d’octubre. Recomanació: si hi aneu, seieu a la grada frontal, central a l’escenari.
L’obra en conjunt té punts forts i punts febles. No es tracta d’una peça rodona.
– La posada en escena. Més aviat fluixa. La sala no convida. Un fons negre de cortina, ni tant sols alliçada.
En general m’agraden les escenes minimalistes, però aquesta no massa. Jugar amb objectes escènics és fantàstic, sempre i quan no juguis amb caixes tècniques amb la marca ben visible. Més cutre que maco.
La il·luminació força aconseguida, malgrat les limitacions tècniques de la sala. Tot i això ens introdueix a l’atmosfera que es vol aconseguir.
– Els actors: interpretació fantàstica. A destacar especialment la de les dues actrius que donen veu a les cançons que ens acompanyen al llarg de tot l’espectacle. Per a mi, el millor de l’obra.
– La proposta. Fluixa. El text de Lorca és fantàstic. Però el que ens proposen el desvirtua. Em costa veure un Lorca en format Brecht. I els canvis de personatges entre els actors. En ocasions et perds per uns segons (tot i que també fa que estiguis concentrat, és cert, i no perdis el fil). Em grinyola sobre tot que els dos protegonistes masculins siguin la mateixa persona amb una armilla de diferència.
– La direcció: fluixeta, seguint la proposta i la posada en escena. No entenc massa això de fer servir textos trepitjats sovint o bé cançons alhora que textos a volums similars. Deixeu-nos escoltar les paraules de Lorca, entendre-les, pair-les.
Cal que els actors esitguin donant voltes al voltant de l’escenari? Per al meu gust, que els actors que no participen a l’acció principal facin altres coses fa que et distreguis.
A més, la sala té una distribució en C oberta. Tres grades, la principal frontal i dues de secundàries abraçant l’escenari amb un terç dels espectadors. Tot i que hi ha aspectes de la posada en escena que tenen en compte els espectadors de les grades laterals, n’hi ha de molt importants que no i aquests espectadors queden exclosos.
– El so: aish… L’he volgut deixar una mica pel final. A part del tema del text trepitjat, em preguntaria si és un encert que en una sala tant petita necessitin micròfon. Potser la sala té una acústica dolenta. Potser així, amb micròfon, l’esforç de veu dels actors és menor i es poden concentrar en altres coses. Potser sí. Potser amb micròfon poden fer efectes de veu que no podrien fer sense i ajudar a construir l’atmosfera. Però sovint el so artificial de les veus passades per micro i altaveus trenca la màgia de les situacions.
Així, una que obra ens regala moments màgics gràcies a la llum, la interpretació i el text de Lorca, però que no és excel·lent ni de bon tros degut a la sala, el so i la proposta en conjunt.

28/10/2024
Victòria Oliveros Layola

En Marc Chornet dirigeix el seu equip amb seguretat i permet que la Marina Alegre, la Neus Pàmies, la Mireia Sala i en Xavier Torra facin tots els personatges sense que el pas d’un personatge a un altre, fet davant nostre, sigui un entrebanc… tot és fluid, lleuger i es contraposa en la duresa i el pes del text.

23/10/2024
Ale B

Una verdadera obra de arte, una versión muy original y a su vez muy fiel a Lorca y toda su magia poética. Excelentes actores, cantantes y bailarines. Una pequeña maravilla super recomendable. ¡Bravísimo por tanta calidad!

18/10/2024
Graciela Tizón

Una versió que posa en valor el text i alhora aposta pel talent jove, la veu i una posada en escena valenta i onírica

13/10/2024

Deja tu opinión