Què és el primer que et passa pel cap quan sents a parlar de teatre? Segurament no penses que l’escenari sigui la sala d’una fundació, o bé que al teu seient puguis trobar una manta per protegir-te del fred que regna a l’habitació. Aquestes dues situacions s’han fet realitat amb la companyia Parking Shakespeare, que amb l’adaptació de Marc Rosich del clàssic alemany Woyzeck, escrit per Georg Büchner, ha aconseguit trencar de nou amb els esquemes del teatre i presentar un text difícil de forma propera, senzilla i actualitzada.
Situar al mateix nivell actors i espectadors converteix la Fundació Palo Alto en l’escenari perfecte per eliminar la barrera abstracta que acostuma a separar ambdós col·lectius en un teatre convencional. Al seu torn, el poc decorat de la sala desafia els artistes a dur el pes de l’obra de forma amena, repte que aconsegueixen superar amb èxit gràcies a unes actuacions que commouen el públic i que ofereixen, de la mà del personatge de Woyzeck, interpretat per Carles Gilabert, un debat sobre la vida, la bogeria i les pressions socials.