Només un anunci

Esta vez tenemos una obra relacionada (inicialmente) con la publicidad. Un mundo donde todo el mundo puede opinar sobre un simple anuncio de agua y donde una reunión moderada puede tener un resultado totalmente inesperado.

En la primera parte de la obra, donde se realiza el focus group y presentación de los personajes; es donde la obra coge impulso y empieza con los chistes y gags que más gustan al público. Con un ritmo frenético que va enredando la situación. Es este el punto fuerte de la obra, en la comedia y este ritmo de no parar, donde los personajes dibujados por Alberto Ramos consiguen seducir al público de la sala.

A pesar de no ser una de las obras más redondas que he visto a a Sala FlyHard, seguimos a la espera de las siguientes propuestas que nos tienen preparadas.

Más info..

Una comèdia que critica el món de la publicitat a la televisió: bon tema i bon començament perquè un dels convocats per fer un test d'opinió d'un futur anunci televisiu... és cec. Com valorarà la possible acceptació dels futurs clients, la bellesa de les imatges, la impressió que els faran aquestes imatges? Llàstima que a partir de la bona idea inicial, les coses no avancen en la direcció adequada. Amb això queda palés que amb una bona idea no n'hi ha prou, que cal saber-la desenvolupar i mantenir l'atenció fins al final de l'obra. Llàstima perquè prometia. Jo la vaig veure en una pre-estrena a Igualada. Potser ara l'han polit.

 

La publicitat té una gran influència en la societat i, en conseqüència, algún tipus de poder sobre nosaltres. Així doncs, no és d'estranyar que les companyies anunciants inverteixin molts recursos en les seves campanyes publicitàries, utilizant els focus groups per tal de valorar-les. Precisament, aquest és el suggerent punt de partida de l'obra que es presenta a la Flyhard i a partir del qual s'anirà embolicant una trama que barreja hàbilment la comèdia amb el thriller.

Un dels punts forts de l'obra és el seu ritme frenètic, ben marcat des de la direcció i ben portat pels quatre actors. A més, els personatges estan ben dibuixats per Alberto Ramos, que gràcies als seus diàlegs i a les situacions plantejades, aconsegueix fer passar una bona estona a l'espectador. Tot i això, dins l'obra no hi trobem grans reflexions, ni tampoc molta profunditat, però aquest no sembla ser l'objectiu de la proposta. D'altra banda, el que sí hi ha és dinamisme i un humor ben portat a través d'una història disparatada. Així doncs, aquest "Només un anunci" és una obra ideal per poder desconnectar dels nostres problemes i per passar una bona estona al teatre.

Només un anunci es solo eso, un mero entretenimiento. Una comedia de ritme salvaje que se convierte en un intento de thriller en la segunda parte y que acaba de manera precipitada dejándonos con la duda de qué nos querían contar con esta obra. A todos los efectos, es el equivalente a las películas de domingo tarde: no te aburres, los actores lo hacen bien y, una vez acabada, te deja frío así que puedes volver inmediatamente a lo qu estuvieras haciendo antes. Seguramente sería un buen texto para otra sala, pero, desgraciadamente, creo que no le hace justicia a la trayectoria de la Sala Flyhard.

Más información (en catalán)