M ens presenta la dona com un ésser en conflicte permanent, amb ella mateixa i amb les dones del seu entorn més pròxim. En aquest espectacle Helena Pla repassa els diferents estadis de la vida, sempre en clau femenina, a través de tres generacions. I ho fa -com dèiem- centrant-se en els conflictes que viuen aquestes dones, per desgranar-ne els sentiments i les emocions. Així, sobre l’escenari, l’Helena Pla es fa filla, es fa mare i es fa àvia. També és fa nena, dona i vella. Però no us penseu que amb tant de conflicte, és un espectacle absolutament dramàtic, hi ha espai per a l’humor.
El resultat és un espectacle complex on hi predomina el teatre gestual, el qual es posa al servei del text per construir escenaris, il·lustrar escenes i amplificar emocions. La interpretació és tan enèrgica com encertada. A més, les curtes distàncies de la Sala Fènix permeten assaborir els matisos del més mínim gest.