M

M ens presenta la dona com un ésser en conflicte permanent, amb ella mateixa i amb les dones del seu entorn més pròxim. En aquest espectacle Helena Pla repassa els diferents estadis de la vida, sempre en clau femenina, a través de tres generacions. I ho fa -com dèiem- centrant-se en els conflictes que viuen aquestes dones, per desgranar-ne els sentiments i les emocions. Així, sobre l’escenari, l’Helena Pla es fa filla, es fa mare i es fa àvia. També és fa nena, dona i vella. Però no us penseu que amb tant de conflicte, és un espectacle absolutament dramàtic, hi ha espai per a l'humor.

El resultat és un espectacle complex on hi predomina el teatre gestual, el qual es posa al servei del text per construir escenaris, il·lustrar escenes i amplificar emocions. La interpretació és tan enèrgica com encertada. A més, les curtes distàncies de la Sala Fènix permeten assaborir els matisos del més mínim gest.

Per començar, donar la benvinguda a la Sala Fènix que no fa massa s'ha incorporat com a nou espai al off barceloní. M és la obra que hi fan de divendres a diumenge, una creació de Helena Pla tant en la dramatúrgia com en la interpretació. A destacar l'esforç i la potència de carregar-se a l'esquena els tres personatges d'aquest monòlog que no ho és perquè hi ténen veu tres individus, àvia, mare i filla. La història va de retrets i greuges entre les tres dones, perquè és una narració de dones; un únic home hi passa d'esquitllada, i encara... Penso que l'autora ha comés l'error de posar-hi massa coses i que, potser, si s'hagués centrat en els problemes generacionals, la cosa hauria estat més potent. LLEGIR MÉS