Joves compromesos

9/10/2017

Jóvenes comprometidos

La llamada generación millennial (aproximadamente, los que ahora tienen menos de 30 años), acostumbran a ser tildados de frívolos, superficiales, materialistas, impacientes y caprichosos, entre otras muchas generalizaciones injustas. De alguna manera, los jóvenes de la Compañía José y sus hermanas reivindican, con este espectáculo, la vertiente más comprometida, luchadora y crítica de los chicos y chicas de su edad frente a la herencia de un estado con muchas carencias democráticas. Con crudeza, creatividad y sentido del humor, Los bancos regalas sandwicheras y chorizos es un ejercicio de denuncia inteligente y enérgico que señala y saca a la luz todo aquello de lo que no se habla de la España franquista y las graves consecuencias que ese silencio y permisividad conllevan. Con textos de varios autores (y también propios) y la dramaturgia y dirección de Silvia Ferrando, resulta sorprendente la capacidad que tiene el espectáculo de estar en sintonía con todo el que está pasando en la calle, sin haberlo tenido previsto durante su preparación. Esto es la muestra evidente del acierto de su enfoque hacia el tema que trata. La contundencia ideológica y el espíritu revolucionario de un grupo tan joven son una alegría que hay que celebrar y la prueba de que todavía queda espacio para la esperanza.


Todo lo que necesitas para ir al teatro

A partir de 20,00€

Comprar Entradas

Cartelera /

Los bancos regalan sandwicheras y chorizos

Los bancos regalan sandwicheras y chorizos

Los bancos regalan sandwicheras y chorizos es un espectáculo vital, cargado de juventud, de música, que lucha contra la impotencia en la que los vierte esta sociedad y sus dirigentes; quiénes somos y cómo vivimos después de cuarenta años de Dictadura en España.

SINOPSIS

¿Cuál es el sentimiento de los jóvenes ante los rastros del franquismo? ¿Qué significa para ellos la figura de Franco? La conocen en profundidad? Cómo influye en sus vidas la transición española y los silencios?

Una nueva generación ante el reto de analizar la memoria histórica de este país. Una nueva generación que habla de nuestra historia, de sus edificios y de las estructuras que les son impuestas y de cómo los hacen sentir. Estructuras políticas, arquitectónicas, históricas, lingüísticas, mentales, emocionales y, incluso filosóficas.

 

Próximas actuaciones Ver todas las funciones (Calendario)

Fotos

Los bancos regalan sandwicheras y chorizosLos bancos regalan sandwicheras y chorizos

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • 12345

    Ferran Martí

    MOLT NECESSARI. MOLT.
    ANEU-HI, ANEU-HI!! UN RETRAT ÀCID I ENERGÈTIC DEL PERQUÈ ESTEM AIXÍ, DE TOT ALLÒ QUE NO HEM PARLAT. AMB UNA VITALITAT DESBORDANT!!!!

    06/10/2017

  • 12345

    Mariona Fort

    Aquests dies no tenia ganes d’anar al teatre. Tenia ganes de ben poc, en general. I no només ho he trobat molt necessari, sinó que hi ha un humor irònic molt punxant. La nostra espanya fosca, la dels 40 de dictadura, la que ha provocat els aldarulls d’aquests dies! Un OLE ben gran per aquest grup de joves!

    07/10/2017

  • 12345

    Blanca Pineda

    Necesario para los tiempos que corren. Por fin un grupo de jovenes gritan basta a los herrores de nuestra historia BRAVO JOSÉ Y SUS HERMANAS

    08/10/2017

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Ahir al Tantarantana vaig gaudir d’valent veient aquesta obra que ens porta la Cia. José y sus hermanas formada per set joves actors, dos homes i cinc dones (tot i que ahir van ser sis). Amb dramatúrgia i direcció de Sílvia Ferrando, aquesta obra justament ha vist la llum en el crític moment polític que estem vivint i ens parla sota el prisma d’uns joves que no van viure els quaranta anys de dictadura i feixisme com hem arribat al moment actual, i què hem arrossegat d’aquella etapa que dóna com a resultat una fràgil democràcia. Àcida, intel·ligent, dinàmica i amb un ritme trepidant, participativa, una muntanya russa d’emocions que de vegades t’incomoda i en la següent escena et treu un somriure. Un treball grupal extraordinari però que també dóna a cada un d’ells el seu moment. Canten, ballen, es canvien diverses vegades de roba a l’escenari, i sobretot es deixen la pell. Un imprescindible, fins al dia 29 d’aquest mes. Cal veure-la si o si.

    09/10/2017

  • 12345

    Anna Penya

    Operación volver al teatro completada. I de quina manera. Energia desbordant d’uns joves que amb un somriure ens van fotent cops de puny a la nostra memòria. Hi vull tornar!

    11/10/2017

  • 12345

    Esther Pla

    Es una mica de tot… Rius, penses, participes, admires, és un cúmul d’emocions. Estas sempre pendent dels moviments dels actors, quant et parlen a tu…. Si a tu… No t ‘adones que subtilment et parlen a tu.
    Els actors… sensacionals, nois que ho donen tot i s’hi posen en la pell del seu personatge. S’ho passant genial, riuen, ploren, mostren el seu sentiment enver a la realitat en que vivim. Et treuen un riure quan realment ho necessites. I fins i tot et fan l’ullet. Hi ha un instant, en que arribes a gaudir d’una pau interior fantàstica. Bé S’ha de veure per poder gaudir de totes aquestes sensacions que et deixen amb la boca oberta. Aneu i desprès ja m’explicareu.

    11/10/2017

  • 12345

    Francesc

    Fantàstica, genial, s’ha de veure per poder explicar totes les sensacions que et tramet. Els actors super guaiis… He rigut molt, però també he pensat en el meu temps, que per llavors va ser molt fotut…..
    Però s’ha de veure i poder donar la teva critica, doncs per mi ha estat fantàstica, moltes felicitats a tots els actors i actrius, que son molt maques totes. Felicitats NOIS..

    11/10/2017

  • 12345

    Mª Rosa Bastante Ribes

    Una obra àcida i malauradament necessària per a poder tenir clar d’on venim i en el lloc que estem encara, per a tots aquells que creuen que la dictadura és història. M’encanta que un grup de gent jove faci incidència en el tema del franquisme amb la cruesa que cal. Això demostra que als joves no els he igual el que es passi i el que va passar.
    La companyia desprèn una energia que s’encomana, ho fan molt bé i la cançó final és una meravella com la interpreta aquesta actriu.
    No us la perdeu, és una altra forma de pensar en teatre. Felicitats!

    12/10/2017

  • 12345

    Felipe Cabezas

    Teatro Salvaje. De lo mejor hasta el momento.

    19/10/2017

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    Observa el franquisme amb la mirada d’aquells que no el vam viure, set joves actors de l’Institut del Teatre. El col·lectiu José y sus hermanas ens parlen de Franco, de Lorca, i de milers de soldats enterrats en fosses comunes, sovint situades a sota dels edificis que habitem. Enfronten el repte d’analitzar la memòria històrica d’aquest país. Presentan dades, fan preguntes incòmodes i ens posan cara a cara amb el càncer (així l’anomenen ells) que va consumir aquest país durant 40 anys. Unes boníssimes i entregades interpretacions de tots els actors, sempre tenint en compte la seva joventut, que es deixen la pell a l’escenari amb una vitalitat i energia que s’encomana. Una proposta delirant, sense treva que ens incomoda i ens emociona. Una mirada fresca, jove i crítica del què ens està passant i que hauria estat necessària i pertinent en qualsevol moment, però que ara mateix esdevé imprescindible. Contenta i orgullosa de veure què es cou avui dia dins de l’institut.

    23/10/2017

  • 12345

    Blanca Pineda

    QUINA IL·LUSIÓ QUE TORNI AQUESTA PEÇA TAN XULA I NECESSARIA!!! SI US L’HEU PERDUT NO PODEU FANTAR-HI ARA, ENDAVANT AMB EL BON TEATRE COMPROMÉS

    04/12/2017