Divendres Sant, al TNC Sala Gran a les 20h.
Lluís Homar i companyia, juguen a cuiti amagar amb aquest text de Eduardo De Filippo, a hores d’ara encara li dono voltes i reflexiono sobre el que he vist i penso que trigaré o potser no oblidaré aquesta proposta tan encertada, podria ben bé ser un debat televisiu o radiofònic la conversa entre el director de la companyia caiguda en desgràcia i el nou Perfecte arribat a la ciutat, diàleg que no perd actualitat, els artistes que donen el seu Art sense ser reconeguts ni creguts, el poder que escolta, però no compren i el públic que viu i s’emociona, però només el temps que dura l’espectacle…I el traspunt en escena.
L’art de la comèdia és converteix en real, qui diu veritat? la realitat supera la ficció? és més creïble l’actor que el ciutadà ó els vilatans són actors? El dubte és del Perfecte i del seu secretari, el dubte el tenim també nosaltres (espectadors) …I el traspunt en escena
Escenari nu mostrant l’interior de l’escenari, bambolines, decorats i estris amunt i avall, actors, tramoies, maquilladors i el traspunt al davant i el darrera construint la veritat del teatre.
Sentir, viure, pensar, crear, riure, plorar, callar, memoritzar, interioritzar, i fer què la nostre veu traspassi la quarta paret per cridar ben fort LA CULTURA NO ÉS UN LUXE!