Adoptem un fill?
Aquesta obra la van representar al Teatre Aurora d’Igualada la temporada pasada. Va ser tot un èxit, que espero que segueixi així a Barcelona.
La sort parteix d’una història real. D’una adopció homoparental dels mateixos protagonistes. Ens expliquen per un costat el procés d’adopció, tota la part emocional, els dubtes d’aquestes parelles, heterosexuals o homosexuals, que decideixen iniciar aquest procés de ser pares.
Ens demostren les diferents models de família i que tot depén dels referents que tenim. Si pensem en una família, moltes vegades pensem en la nostra propia família, on tenim el pare, la mare i els fills. Però no pensem en altres models de famílies totalment diferents a les “normatives”
És un espectacle sensible. Passem d’una experiència personal que han volgut pujar a l’escenari. Tot ha vingut pel fet d’explicar, donar una mica de llum i de normalitat a l’adopció. Però sobretot per fer un homenatge al seu fill.
El paper és de normalització, de treure mites a les adopcions que ara mateix és una realitat. I ja que ells fan teatre, és una forma de fer-ho real. Sense donar gaires explicacions sobre la seva vida personal o íntima. Sense arribar a fer exhibicionisme ni exposar-se, fer-ho públic i poc més.
Han volgut fer, i amb molt bones interpretacions, ensenyar-nos la bellesa del procés d’adopció, sense la situació prèvia que és traumàtica quan el fill ha de canviar de la família. A més ens expliquen un model de família totalment diferent del que tots tenim al cap.
Ens ensenyen els dubtes que tenen per fer el primer pas, i un cop que l’han fet, els dubtes que tenen fins que arriba el procés final quan al final arriben a ser pares.
La posada en escena és mínima, no hi ha gaire més que dues cadires i una pantalla on podem veure diferents fotografies i vídeos que ens van introduint en la història. Però no necessiten gaire més, ells dos o directament les seves paraules omple amb escreix i fan que el protagonista absolut siguin les seves paraules, la seva pròpia experiència.
Podeu veure l’opinió escrita en el seu moment en el següent enllaç