La segona millor

La segona millor és un monòleg escrit a quatre mans entre Ester Villamor i Berta Giraut, que coincideixen en direcció i interpretació.

Es tracta d'una proposta multidisciplinària que fusiona text i interpretació amb espai, so, llum i audiovisuals.

La segona millor és un homenatge i una reivindicació a les Segones, les que mai han tingut, o no se'ls ha donat l'oportunitat de mostrar que poden ser igual o millors que les protagonistes.

Tot i que l'obra se centra en l'ofici d'actriu, del que suposa no ser l'estrella o la protagonista principal d'un espectacle, es pot aplicar a altres persones que resten a l'ombra d'aquelles que s'emporten els mèrits o el reconeixement.

La Berta ens endinsa en el seu món, la veiem assajar, construir i treballar els personatges que possiblement mai tindrà l'oportunitat d'interpretar.

El públic veiem dues veus en una, la Berta com a individu i a la Berta actriu. La que es debat entre seguir o tirar la tovallola; la que assaja, estudia, busca i treballa el personatge; la que treballa el to, la veu, el moviment i les emocions; la que assaja els agraïments en una entrega de premis; la que reclama ser valorada, perquè ella s'ho val, tot i que no ha estudiat cap mètode; la que vol una oportunitat.
A través d'ella coneixerem els seus somnis, les seves frustracions, els seus desitjos... La Berta està cansada de ser la segona.

La posada en escena juga amb el doble sentit. La Berta, la segona ens parla des del soterrani, el lloc on es guarden els objectes que esperen de ser utilitzats en algun moment; el lloc on es fa la bugada i on somia la minyona, mentre a dalt hi viu la senyora, la diva, la que rep els aplaudiments, reconeixements i lloances.

Sense la Berta, la Mirta, els actors d'Els Secundaris que es van instal·lar al Maldà, l'actriu de De quan somiava, la Rafaela Aparício, la Gracita Morales, la Isabel Garcés, la Laly Soldevila, la Julia Caba Alba, les auxiliars, les dependentes, les minyones, les que estan rere els focus i les segones, no existirien les altres, les que brillen, les primeres, les que s'emporten els aplaudiments i reconeixements, les protagonistes.

No us podeu perdre per res del món aquesta joia teatral.
Tot està molt cuidat, la posada en escena, la direcció, l'escenografia, la il·luminació, el text i la interpretació.
La Berta Giraut ens ha regat un exercici de virtuositat actoral memorable. La seva interpretació és immensa. Desplega tot un ventall de recursos escènics molt ben treballats, la veu, el to, el moviment, el gest. Brutal.

Aparece Rafaela Aparicio en la televisión anunciando las comodidades de un colchón, o Josele Román y Gracita Morales vestidas de criadas. Mujeres y actrices, destinadas a hacer de secundarias y a defender personajes que vivían para servir, limpiar o cocinar. Y con todo esto que aparece la actriz de este monólogo, bajando por una escalera que la lleva al sótano, donde un montón de enseres de limpieza la esperan para seguir haciendo su trabajo. Ella, sin embargo, ensaya un personaje imposible y repite una y mil veces las cuatro frases que tiene que defender ante los protagonistas. Unos protagonistas que siguen arriba, festejando ve a saber qué y olvidándola por completo hasta que la vuelvan a necesitar… La vida como teatro cruel, y el teatro como ensayo de tu propia vida…

Berta Giraut y Ester Villamor han creado un espectáculo bellísimo sobre las mujeres que quedan en un segundo término, pero especialmente sobre las actrices a punto de tirar la toalla. Lo hacen con un lenguaje poético, a veces un poco críptico, pero también con anécdotas jugosas y ejemplos de castings frustrados, personajes que no fueron, comentarios desafortunados y muchos pequeños detalles que la gente de la profesión entiende a la primera. Y lo visten con un montaje escénico igualmente cargado de misterio y poesía, donde las lavadoras hablan, los televisores emiten declaraciones personales e íntimas, y los maniquíes sirven de consuelo.

El trabajo de Giraut como actriz merece un punto y aparte. Desde el primer momento descubrimos una actriz capaz de hacernos viajar con cualquier personaje, pero poco a poco vemos que es capaz de conmovernos y de hacernos sonreír a la vez. Un trabajo espléndido que no os tendríais que dejar perder.

Assisteixo de nou al Teatre Eòlia, aquest cop a veure la proposta guanyadora de la Beca Odisseu Eòlia i+D 2021 "La segona millor". Una obra de Berta Gireaut i Ester Villamor ens endinsa en la figura d'aquelles persones que resten a l'ombra, mai estan en un primer pla i ho viuen amb "normalitat".



Una proposta que ens parla d'aquelles persones discretes que es converteixen en ombres de les persones. Parla d'aquell moment que vols abandonar-ho tot i el somni s'apagade mica en mica. Parla dels que com s'apaga la nostra flama de mica en mica i deixes de voler seguir en aquest viatge inútil



Un recital poètic aquest monòleg escrit a quatre mans entre Berta Giraut i Ester Villamor. La primera vegada que escriuen una obra de teatre, i que són (segons paraules seves) la segona millor actriu i la segona millor ajudant de direcció. Totes dues han tingut molta feina però sempre com a actriu secundària i com ajudant de direcció en una trajectòria molt paral·lela.



Em vaig quedar a la xerrada - col·loqui que es va realitzar en finalitzar la funció. Una trobada informal molt enriquidora per poder entendre una mica més l'obra. Un projecte que sorgeix de la mateixa experiència. Entre registrament de diferents xerrades entre la Berta i l'Ester va néixer l'obra. De mica en mica es van anar passant les idees per fer-les seves. Però pensant sempre a ser una obra molt personal de l'Ester.


Tot i parlar del món del teatre, parlen de molts oficis i de molts projectes on sempre hi ha una veu cantant i els altres que treballen en segon terme. Amb tot això, és un espectacle lluminós, tot i parlar d'un material que sembla que parla dels perdedors en la vida,



Fa un temps, vaig poder veure al Teatre Aurora un espectacle que també parla dels secundaris que van der posteriorment al Maldà.



No deixeu d'anar al teatre a veure aquesta proposta. A més, el monòleg final és molt contundent i amb molt d'amor. Podeu llegir l'opinió i una mica la xerrada en el següent enllaç

Les contradiccions humanes, els papers vitals secundaris, les hipocresies de la societat i la reclosa de certes emocions són temes que es col·loquen, molt ben posats, sobre l’escenari. Una actriu, sola en escena, es despulla interpretant un personatge poc definit a partir d’un text extremadament poètic i emocional i, en certs moments, també abstracte i enigmàtic.

La segona millor, escrita a quatre mans per Berta Giraut —protagonista del monòleg, amb una interpretació molt destacable— i Ester Villamor —directora del muntatge, d’una delicadesa corprenedora—, és el projecte guanyador de la Beca Odisseu Eòlia i+D 2021. Un espectacle íntim de forma i de contingut que ens transporta, tant literalment com metafòricament, al soterrani de la quotidianitat.

«Jo volia treballar de, no ser. O era al revés...?», es pregunta la dona que, convertint-nos en testimonis de la seva confessió, és capaç de fer-nos riure i d’emocionar-nos en pocs minuts de diferència. I és que, com es retroba la il·lusió de continuar vivint (i treballant) quan algú ha arribat al límit? Potser és que la desil·lusió progressiva o el pas del temps inalterable no són sinònims de fracàs vital.