Si és família, no és meravellosa, sinó tot el contrari. El títol de l’obra anglesa que el director David Selvas ha portat al teatre Villarroel, “La meravellosa família Hardwicke”, dona pistes del que passa a l’escenari: tres germans que es retroben a la casa familiar, on dos d’ells havien cuidat els pares malalts, i on surten les diferències que els separen. El tema, doncs, podria ser tràgic però l’autor de l’obra, l’anglès Christopher Durang, va crear una obra en què l’humor suavitza i humanitza les arestes punxants.
L’adaptació a casa nostra aconsegueix aixecar somriures constants, que de vegades són agres perquè el fons que els desperta és una relació familiar plena de conflictes. L’acció és dinàmica i els personatges estan ben caracteritzats. Ara bé, el personatge de la Masha, la germana actriu que visita els dos germans, i que és la desencadenant de l’acció, està massa teatralitzat. O, per dir-ho amb altres paraules, convida poc a fer-lo versemblant. I en Vanya, el germà, manté un monòleg al final de l’obra sobre l’ús de les noves tecnologies i la diferència entre els temps antics i moderns, excessivament llarg i extens. Seria necessari la longitud si digués informacions que no s’hagin dit mai en converses senzilles. Però no és el cas.
Per acabar, el final és alentador i lliga bé l’acció amb al principi; tant que fa pensar a l’espectador que sempre hi ha esperança: la família pot ser meravellosa. Ah! I el millor de l’obra: la simpatia del personatge de la dona de fer feines, la Cassandra.
Si és família, no és meravellosa
T de Teatre: La meravellosa família Hardwicke
21/09/2022