La bona persona de Sezuan ens parla de les dificultats per viure en un món ple d’injustícies. La justicia només pot implantar-se adoptant els mecanismes del mal que mira de combatre. La She Te, la bona persona, és premiada pels déus i alliberada de l’esclavitud sexual a què s’ha vist abocada, però la seva missió és ostaculitzada per una societat despietada. Per a resoldre aquesta contradicció Brecht recorre al desdoblamiento, a la máscara: la doble moral.
Broggi posa èmfasi en el contingut religiós de l’obra en el personatge de Shen Te com a figura expiatòria, i en els tres déus absolutament occidentalitzats perquè ens hi puguem sentir inclosos.
D’altra banda, crea una atmosfera vibrant de personatges que vénen i van, una banda sonora suggerent que guanya en els moments instrumentals, i una escenografia imaginativa que col·labora a posar en primer pla la idea del doble.
Només ens queda el dubte de si no valdria la pena deslliurar-se del didactisme de Brecht a l’hora si més no d’abordar el personatge de Shen Te. Clara Segura està magnífica, però la»bona» tipus bleda assolellada sembla poc efectiva avui dia a l’hora d’enfrontar-la a la resta del món.
En qualsevol cas, un dels grans muntatges de la temporada amb molts dels elements recurrents a La Perla que revista un text necessari i absolutament vigent.