Que consti que no sóc precisament el millor públic per als espectacles de màgia. En general em costa entrar en la dinàmica que proposen i, a més, em passo mig show patint perquè m’aterreix que em facin pujar a escena per fer de conillet d’índies. Però, màgia! Mr. Snow ha aconseguit que les meves reticències es fonguin com la neu… Una hora i escaig de fascinació, perplexitat, pell de gallina i rialles per a tots els públics. El secret: un mestre de cerimònies carismàtic, a estones tendre, a estones irreverent, amb unes manetes que hipnotitzen a grans i petits. Antonio Díaz, un mag-actor que fa desaparéixer coses a ritme de Johnny Cash, que fa lentidigitació amb una càmera que permet al públic copsar els moviments a temps real i que, a fi de comptes, capgira un gènere que sovint tendeix a la repetició. Sens dubte, una oportunitat per als incrèduls que, com jo, pensaven que la màgia només es trobava als contes.
No us perdeu el número de les ombres. Jo encara em pregunto si va passar de debò…