Us donaré unes quantes raons per les quals he qualificat d’imprescindible aquesta nova versió de Hamlet, escrita i dirigida per en Pau Carrió.
–Perquè Pau Carrió fa una versió extraordinària de Hamlet (un clàssic del S. XVII), la tragèdia possiblement més famosa i interpretada, que va escriure William Shakespeare.
–Representat dalt de l’escenari, any rere any d’ençà que es va escriure, segueix sent avui en dia, del tot contemporània. Hamlet és encara avui, quatre segles després, el mirall on podem veure reflectida la nostra societat més actual. Hamlet és aquell personatge que no para mai de qüestionar-se a ell mateix.
–Perquè el mateix Pau Carrió la dirigeix amb mestria, fent d’aquest Hamlet un espectacle d’aquells que en diem rodó i imprescindible.
–Estic segura que passarà a la història com un dels millors Hamlet que s’han fet a casa nostra. D’aquells que se’n parlarà. Llavors podré dir: “Jo la vaig anar a veure”.
–Pau Carrió ha agafat el text de Shakespeare, n’ha triat una part, i l’ha treballat fins a donar-li un estil propi. El resultat és una versió extraordinària.
–L’escenografia de Sebastià Brossa i Pau Carrió és austera i freda, però de gran utilitat i presència. És una espècie de sala enorme, folrada de grans blocs de pedra, simulant el marbre (fred, sobri i elegant), on unes portes camuflades entre les mateixes parets, s’obren i es tanquen durant la representació.
–El vestuari que ha triat Sílvia Delagneu, és del tot actual, i s’adapta molt bé a la versió contemporània que se li ha volgut donar a l’obra. M’ha agradat molt la bata clínica que vesteix l’Ofèlia, imitant un vestit estampat de flors. L’he trobat realment original.
–Pau Carrió ens mostra un Hamlet actualitzat, però sense perdre l’essència del clàssic. Ens mostra un Hamlet que s’angoixa, pateix, plora, riu i fingeix com qualsevol de nosaltres.
–Després de l’èxit d’Enric V, Pau Carrió ho tenia molt clar, el seu Hamlet no podia ser un altre que en Pol López. Creieu-me si us dic que l’ha tornat a encertar de totes totes. La interpretació de Pol López és brutal, extraordinària! És impressionant la quantitat de registres i expressions que és capaç de fer aquest actor durant les tres hores que dura la representació. El seu rostre ha passat del plor a la bogeria en qüestió de segons, el registre de la seva veu és increïble, la seva presència omple el gran espai escènic. És realment extraordinari veure com treballa aquest actor!!!
–Però no ens oblidem de la resta del repartiment: tot un luxe! Realment TOTS, absolutament tots, han estat genials! Un formidable Xicu Masó en el paper de Poloni i divertit enterramorts. M’ha deixat sense alè extraordinària interpretació de la Mar Rodríguez en el paper d’Ofèlia. Sobretot en el moment de la bogeria, que ha estat impressionant. Repeteixo extraordinària! Què us haig de dir d’Eduard Farelo en el personatge de Claudi (germà del Rei Hamlet i oncle del príncep Hamlet), del millor que l’he vist fer dalt d’un escenari. Ha fingint a la perfecció el seu paper de persona honrada dins la seva hipocresia. Per descomptat que en el seu paper d’Espectre, ha estat realment increïble. Molt ben caracteritzat i amb una veu totalment d’ultratomba. La seva interpretació junt amb la d’en Pol López és del millor que he vist fins ara, quant a la representació d’aquests personatges; m’atreviria a dir que serà difícilment superable en futures representacions d’aquest clàssic, ja que deixen tot dos el llistó molt alt. Rosa Renom és una actriu amb una gran trajectòria teatral, i de nou ho torna a demostrar en el seu paper de Gertrudis, la mare de Hamlet, una dona on la seva satisfacció està per damunt de tot, i que representa la infidelitat. Genials interpretacions d’en Pau Vinyals i en Marc Rius, que donen vida a Rosencratz i Guildersten, representants de la deslleialtat i suposadament els amics del príncep Hamlet. I també interpreten a Horaci (símbol de lleialtat a Hamlet, i l’únic supervivent de la tragèdia), i Laertes (fill de Poloni i germà d’Ofèlia).
–M’ha agradat molt que el director hagi trencat la quarta paret, ho he trobat molt original. Tenir en Pol López a quatre pams, mirant-me directe als ulls i dir-me quins ulls tan macos tens… encara que sigui part del text de l’obra, m’ha fet enrojolar.
–No recordo on vaig llegir aquesta frase, però crec que és una manera molt encertada de resumir aquesta obra: “És una de les obres que millor desvela els racons foscos de l’ànima humana i conté sentències devastadores sobre els comportaments humans”.
–Per descomptat que no hi ha faltat el monòleg que recita Hamlet mentre sostén la calavera de Yodric (bufó de la cort i amic de la infància de Hamlet, en què recorda les seves virtuts i fa una reflexió sobra la mort i el pas del temps. Ni el duel d’espases del final de l’obra entre Hamlet i Laertes. Possiblement, des del meu punt de vista, ha estat el menys creïble de tota la representació.
–Quasi tres hores de representació que s’han passat volant, això és un bon senyal.
El públic dempeus hem aplaudit amb ganes. Els actors han sortit, una i una altra vegada a saludar. Ha estat una obra de teatre que no oblidaré mai.
No us puc animar a anar-hi, ja que les entrades estan exhaurides. Però estic totalment segura que es tornarà a programar per la temporada vinent. Jo, sens dubte, repetiré!