Pels qui vam viure les últimes dècades del segle XX i en tenim el seu record fresc, és a dir, per als que ja tenim una edat, la Guillermina Motta forma part de l’estol de mites populars que, gràcies als vinils dels pares o a la tele uniformitzada d’aleshores, compartíem gairebé sense excepció. El fet que la cantautora i actriu barcelonina no sigui present en la vida pública des de fa tants anys, atorga una potència curiosa a l’espectacle que Jordi Prat i Coll ha pensat i dirigit, i que Jordi Vidal interpreta al Condal, ja que permet l’espectador confrontar el record llunyà amb la mirada d’ambdós creadors.
Guillermotta té forma de concert-homenatge, però gens solemne, més aviat festiu i de celebració d’un músic, d’una cantant que sempre ha celebrat la vida amb les seves cançons i amb el sentit de l’humor amb què es mirava ella mateixa. El concert de Jordi Vidal, amb Jordi Cornudella al piano, té tres parts ben diferenciades: la primera, amb cançons lleugeres de la Guillermina més frívola i més divertida; la segona, amb les versions de poetes catalans i de Barbara, que conformen la part més malenconiosa de la seva obra; i un bis final per a fer les delícies i les concessions necessàries a la galeria.
Vidal nodreix l’actuació d’aires de cabaret i de gust per cantar, amb un nivell vocal altíssim que no mira d’imitar l’homenatjada, sinó captar-ne l’esperit per a retornar-lo a un públic que fa temps que no pot gaudir-ne més enllà dels enregistraments clàssics.
No dubteu a fer-hi cap al Condal: hi ha festa grossa per a celebrar la gran Guillermina Motta!