Avui començarem pel final, dient que aquesta peça és un IMPERDIBLE, una d’aquelles propostes on veus que text, interpretacions, vestuari, escenografia, caracterització, posada en escena, direcció, il·luminació, espai sonor, música … TOT, mereix la màxima puntuació, siguin estrelles, manetes d’aplaudiments o cargols.
I cal que us afanyeu perquè estarà al Lliure de Gràcia NOMÉS fins al 31 de Gener.
La primera producció d’aquesta FEÍSIMA ENFERMEDAD Y MUY TRISTE MUERTE DE LA REINA ISABEL I va estrenar-se l’any 2010 a l’Institut del Teatre. Amb aquest espectacle va néixer una companyia, La Calòrica, formada per aquell grup d’artistes que volien fer teatre treballant la reflexió política i el sentit de l’humor en els seus espectacles.
I ara, per celebrar els seus 10 anys, ha decidit revisar i tornar a portar a escena aquell primer treball.
En aquests deu anys ens han ofert espectacles com “L’Editto Bulgaro” (2012), “La nau dels bojos” (2013), “Bluf” (2014), “Sobre el fenomen de les feines de merda” (2015), “El Profeta” (2016), “FairFly” (2017) i “Els ocells” (2018). Totes ells d’una gran comicitat i treballant diferents llenguatges teatrals.
Segons informen a la seva pàgina web, actualment la companyia està formada per en Xavi Francés, l’Aitor Galisteo-Rocher, l’Esther López, l’Albert Pascual, en Marc Rius, l’Israel Solà, la Júlia Truyol i en Joan Yago. Per aquesta representació han comptat amb la Carla Rovira, que va formar part de la companyia en els seus inicis.
FEÍSIMA ENFERMEDAD Y MUY TRISTE MUERTE DE LA REINA ISABEL I, és una tragicomèdia grotesca sobre la fam de poder i la brevetat de la vida. Centrada en la figura d’Isabel la Catòlica, que afectada per un càncer d’úter, ultimava el seu testament a les portes de la mort.
Ara han revisat i redissenyat aquell primer espectacle, fet que segons diuen els ha obligat a un interessantíssim diàleg entre aquells que érem i aquells que som, entre la innocència eixelebrada i l’escarmentada experiència.
Amb dramatúrgia de Joan Yago i direcció d’Israel Solà, aquest episodi de la vida de la reina Isabel ens mostra descarnadament el patetisme de qui vol conservar el poder i segueix els consells “d’amics” amb qui comparteixen aquestes anheles de poder i dominació.
Aitor Galisteo-Rocher és la reina moribunda que no ha perdut ni un bri de la seva força i que vol deixar-ho tot ben lligat. Una interpretació magnífica, insuperable, en un paper que podria caure en l’histrionisme o l’exageració i que ell porta al límit en la seva justa mesura. Excel·lent. Al seu costat la seva serventa, paper que interpreta Esther López, amb una gestualitat sorprenent, brillant. Impagable quan neteja a la reina o quan serveix el sopar.
Xavi Francés, es Ferran, Fernando el Católico que interpreta el seu paper d’una manera absolutament convincent. Genial el moment de l’acte sexual després d’esbrinar si el seu matrimoni havia estat per amor … sí, no?, i esplèndida també la interpretació de la seva desesperació en veure que ho perd tot amb la mort de la seva reina, la seva mestressa. Carla Rovira interpreta al capellà confessor i assessor de la reina que està derrera de totes les maquinacions, per no perdre la seva influencia i la seva posició privilegiada en una cort que s’esmicola. Intriga amb qui sigui per aconseguir-ho.
La nostra admirada Júlia Truyol, torna a brodar aquí el seu paper de Joana, la filla dels Reis Catòlics, que la història ha batejat com a Juana la Loca. La filla desesperadament enamorada del seu espòs i que no vol ser reina. Al seu costat, Marc Rius, Felipe el Hermoso, elegant, fred, segur de si mateix i que es permet menysprear-la davant de la que encara és la reina. Un paper molt més curt però d’una gran potencia.
Magnífiques totes les interpretacions i esplèndida la caracterització feta per Anna Rosillo i el vestuari d’Albert Pascual.
Molt encertada la música de Jan Fité, l’espai sonor de Guillem Rodríguez, la il·luminació de Sam Lee i menció especialíssima a l’escenografia d’Albert Pascual.
Repetim: una proposta IMPERDIBLE, tant pels que ja la van veure fa deus anys (no és el nostre cas) com pels que la descobrim ara.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ