Què tenia Federico García Lorca que seduïa a tothom?
“…no era comparable con nadie su persona misma. Era el genio de la personalidad. No he conocido a nadie que tuviera el don de la expresión humana viva de la presencia, como lo tenia aquel extraordinario ser, que era Federico. Tenia una seducción, un poder hechicero, una expresividad corporal tan inmensa, que era sencillamente irresistible. Era un fenómeno. Era la simpatía, llamaríamos, elevada a fenómeno cósmico. Era el máximo de la potencia de la presencia humana”
Vicente Alexander
“Federico García” és un espectacle de Pep Tosar i Evelyn Arevalo basat en la vida i obra de Federico García Lorca. Va ser estrenat al 2015 a la Sala Hiroshima de Barcelona i es va poder veure al Teatre Josep Maria de Segarra de Santa Coloma de Gramenet. En totes dues ocasions em vaig quedar amb les ganes d’anar-hi. Però de sobte…Una nova oportunitat !!! “Federico García” estava dins la programació del Teatre Romea . Aquest cop vaig reservar de seguida a l’agenda per anar-hi el dia de l’estrena. Aquest cop no me’l pensava perdre!!!
D’entrada us diré que m’encanta Lorca i m’encanta el flamenc en totes les seves expressions, així que les meves expectatives de veure un gran espectacle eren molt altes.
De l’obra i la vida de Lorca s’han fet un munt d’espectacles. El que marca la diferència i la originalitat d’aquest muntatge amb la resta que s’han vist fins ara, és que enllaça la música, la dansa, el text i la imatge, per endinsar-nos en el món interior de Federico García, i no en la figura i el geni que va ser Lorca.
La música que podreu escoltar són una varietat de temes que van des del flamenc més pur al Jazz. Podreu escoltar des de poemes de Lorca musicats, a una cançó del cantautor Jaume Cisa, molt ben lligats tots ells amb el context de l’obra . Tot està molt ben lligat amb la guitarra flamenca del músic i guitarrista Rycardo Moreno, els sons de la música flamenca del percussionista David Domínguez i la increïble i meravellosa veu de la cantaora Mariola Membrives.
El bailaor i coreògraf José Maldonado és el focus principal de l’espectacle. El protagonista. L’ànima de Federico Garcia expressada en forma de ball i moviment corporal. Els seus zapateaos ressonant dins el silenci absolut de tota la sala, m’han posat en més d’una ocasió la pell de gallina. Espectacular la coreografia de José Maldonado amb les imatges del cavall andalús com a company de ball.
Meravellós el moment de la fusió entre la imatge de Federico García i José Maldonado ballant en el seu interior. Per uns moments ha estat com tenir entre nosaltres l’ànima del poeta.
Silencis molt emotius.
La paraula, juntament amb el ball, és una de les parts més importants d’aquest muntatge.
Pep Tosar és la veu dels textos que escoltareu al llarg de l’espectacle. Una selecció molt acurada de la seva obra poètica, d’algunes cartes, de la seva prosa i del seu teatre. Textos, alguns d’ells poc coneguts per una gran majoria de públic.
Les vídeo imatges són la part documental de l’espectacle, l’eix dramatúrgic i el seu motor narratiu.
El vídeo és el trajecte en tren. Un tren que surt de Fuentevaqueros, origen familiar i la seva infància, passa per Granada on va viure la seva adolescència, recorre l’Espanya en la que va conèixer a Unamuno i Machado, passa per Madrid on es va relacionar amb Buñuel i Dalí, el seu pas per Barcelona, Cadaqués, Nova York i Cuba, el seu retorn a Madrid i finalment el seu darrer viatge a Granada.
Un viatge virtual, simbòlic i cronològic, de la vida i obra del poeta.
Dins els vagons hi trobarem a Mario Hernández, Allen Josephs, Domingo Ródenas, Antonia Rodrígo (biògrafa), Vicenta Fernández-Montesinos García (neboda del poeta) i Juan de Loxa ( expert lorquià). Durant el trajecte ens aniran explicant els moments més importants del poeta.
En el documental també hi veureu imatges de paisatges d’Andalusia, imatges de documentals de l’època, algunes fotografies i dibuixos del poeta.
“Federico García” és un espectacle on s’hi barreja sensibilitat, elegància, emoció, poesia i art. Un espectacle del tot imprescindible!!!
És realment impressionant veure a tot el públic aixecat aplaudint durant una bona estona.
“Quiero dormir un rato,
un rato, un minuto, un siglo;
pero que todos sepan que no he muerto;
que haya un establo de oro en mis labios;
que soy un pequeño amigo del viento Oeste;
que soy la sombra inmensa de mis lágrimas”
Federico García Lorca