L’amor fraternal

12/09/2017

L’amor fraternal

La història de les germanes que es reuneixen per desvetllar un secret familiar que un cop desenterrat engega un procés de restitució de la identitat d’alguna d’elles o de totes elles, és un motiu literari recurrent i molt fructífer en la història de la ficció dels últims quatre segles.

A Helena Tornero li agraden les històries que no ens arriben senseres, i per a tal cosa res millor que el terreny de l’autoficció, el material evanescent dels records i de la seva manipulació que, al final, és el que conforma les nostres vides. Entén el teatre com a reconstrucció gens innocent a partir de fragments dispersos, de filtracions de la memòria que reverberen incansablement fins que un descens als inferns no permet tocar fons i agafar impuls.

Com en altres dels seus muntatges, als personatges d’Estiu els costa expressar-se i, amb paraules només aconsegueixen quedar-se a l’epidermis de l’allò més íntim. Les cançons, els balls o el teatre (l’art per tant, o les arts de l’ocultació, segons es miri) seran el canal que faran servir per gratar i fer aflorar allò que ha romàs tencat durant tant de temps.

Les històries de revelació d’un secret exigeixen un ritme contingut que ens dugui al moment de la clarividència, del coneixement, i potser a Estiu li falta el rodatge necessari per a interioritzar els automatismes que permetin les tres actrius atorgar els matisos que demana el text. Iona Balcells és, de les tres, qui millor transmet el subtext i qui deixa entreveure amb més profunditat una vida sensera darrere d’ella.

La gran troballa, però, d’Estiu és un personatge que esdevé una entitat a mig camí entre un trassumpte de l’autora, un de la directora i una mena de narradora molt sui generis. Aquesta entitat deixa al descobert l’engany de la ficció i la necessitat de l’engany per arribar a conèixer una petita part de veritat.


Todo lo que necesitas para ir al teatro

Cartelera /

Estiu: Cia. La Fil·loxera

Estiu: Cia. La Fil·loxera

Pero, ¿cómo saber si existe un secreto en la familia? Hay una manera muy simple. Y es hacer la pregunta. ¿A quién? Da igual: tíos, tías, abuelos, padres, o incluso a veces hermanos o hermanas pueden resultar cada cual portador de una parcela de este secreto que os sería muy útil conocer. Y cuanto más grande sea el número de personas a quienes preguntáis, más grandes serán las posibilidades de descubrir algo.

Si os responden: “¿Un secreto? Pero no hay ninguno, en nuestra familia”, o, todavía peor: “¿Qué quieres, volverme loco (o loca) con estas preguntas?”, entonces podéis estar muy seguros que hay un secreto en vuestra familia y que no estáis nada cerca de poderlo descubrir.

Si os responden, con aire receloso: “¿Es que has oído decir algo, tú?” o incluso: “¿Qué quieres decir con esto?”, podéis estar seguros de que hay un secreto en vuestra familia y que tenéis alguna posibilidad de llegar a descubrirlo.

Si os responden: “He oído decir que había un secreto, pero nunca he sabido qué era”, ya sabéis la mitad. Pero lo más difícil todavía está por hacer.”

Serge Tisseron, Secretos de famille, modo deemploi

Vídeo

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • 12345

    Judith

    Teatre proper, delicat i sincer. Molta frescura i emocions a flor de pell.

    25/08/2017

  • 12345

    Joan Martínez García

    Imprescindible.

    05/09/2017

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    Molt recomanable!! Les protagonistes son tres germanes que es reuneixen per desvetllar un secret familiar i on tota l’acció té lloc en el terrat de la seva casa familiar. L’obra és un joc de teatre dins del teatre que ha resultat molt interessant i molt entretingut sobretot quan les actrius o narradores ens expliquen la intencionalitat dels personatges i al mateix temps fan de directores dient-se com han d’interpretar l’escena. Totes tres actrius m’han agradat molt perque han fet unes interpretacions vives i molt creïbles – amb el plus afegit de conservar l’accent propi de les seves parles- si bé de les tres és Iona Balcells – l’Antonia – qui millor transmet el subtext deixant entreveure amb més profunditat una vida sensera darrere d’ella.

    15/09/2017

  • 12345

    Hebert

    Llàstima no poder repetir. Una altra obra sobre la memòria (”Cúbit”), els records que donen forma a què i com som, tot i que el que recordem no sigui al 100% la realitat. Aquí es tracta de tres germanes ben diferents, separades per un fet familiar del què no parlen i que ha provocat que la comunicació entre elles quedés malmesa per sempre, germanes que són capaces de ballar juntes i riure i emocionar-se però no d’abraçar-se o parlar sense discutir. A partir dels records de les altres germanes, ara una d’elles s’entesta a treure’n l’aigua clara d’aquest secret familiar per a poder tirar endavant i sentir-se completa.

    I com a les bones novel·les, el fet que provocà tot plegat no és el més important, sinó com hi hem arribat, com són les vides d’elles, com hagués pogut ser…
    El millor: la tendresa, la varietat dialectal i les interpretacions, esplèndides.
    Menys millor: la part dels contes se’m va fer un pèl llarga i l’explicació del final, un xic atropellada.
    En Resum: bonica, tendra i ben interpretada.

    17/09/2017

Artículos relacionados

L''Estiu' d'Helena Tornero

L''Estiu' d'Helena Tornero

6 setembre 2017

Helena Tornero i la Cia. La Fil·loxera presenten Estiu a El Maldà, una obra a la recerca de la identitat amb tres germanes com a protagonistes. 

Leer más...n