Todo lo que necesitas para ir al teatro

Cartelera /

Estiu: Cia. La Fil·loxera

Estiu: Cia. La Fil·loxera

Pero, ¿cómo saber si existe un secreto en la familia? Hay una manera muy simple. Y es hacer la pregunta. ¿A quién? Da igual: tíos, tías, abuelos, padres, o incluso a veces hermanos o hermanas pueden resultar cada cual portador de una parcela de este secreto que os sería muy útil conocer. Y cuanto más grande sea el número de personas a quienes preguntáis, más grandes serán las posibilidades de descubrir algo.

Si os responden: “¿Un secreto? Pero no hay ninguno, en nuestra familia”, o, todavía peor: “¿Qué quieres, volverme loco (o loca) con estas preguntas?”, entonces podéis estar muy seguros que hay un secreto en vuestra familia y que no estáis nada cerca de poderlo descubrir.

Si os responden, con aire receloso: “¿Es que has oído decir algo, tú?” o incluso: “¿Qué quieres decir con esto?”, podéis estar seguros de que hay un secreto en vuestra familia y que tenéis alguna posibilidad de llegar a descubrirlo.

Si os responden: “He oído decir que había un secreto, pero nunca he sabido qué era”, ya sabéis la mitad. Pero lo más difícil todavía está por hacer.”

Serge Tisseron, Secretos de famille, modo deemploi

Vídeo

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • 12345

    Judith

    Teatre proper, delicat i sincer. Molta frescura i emocions a flor de pell.

    25/08/2017

  • 12345

    Joan Martínez García

    Imprescindible.

    05/09/2017

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    Molt recomanable!! Les protagonistes son tres germanes que es reuneixen per desvetllar un secret familiar i on tota l’acció té lloc en el terrat de la seva casa familiar. L’obra és un joc de teatre dins del teatre que ha resultat molt interessant i molt entretingut sobretot quan les actrius o narradores ens expliquen la intencionalitat dels personatges i al mateix temps fan de directores dient-se com han d’interpretar l’escena. Totes tres actrius m’han agradat molt perque han fet unes interpretacions vives i molt creïbles – amb el plus afegit de conservar l’accent propi de les seves parles- si bé de les tres és Iona Balcells – l’Antonia – qui millor transmet el subtext deixant entreveure amb més profunditat una vida sensera darrere d’ella.

    15/09/2017

  • 12345

    Hebert

    Llàstima no poder repetir. Una altra obra sobre la memòria (”Cúbit”), els records que donen forma a què i com som, tot i que el que recordem no sigui al 100% la realitat. Aquí es tracta de tres germanes ben diferents, separades per un fet familiar del què no parlen i que ha provocat que la comunicació entre elles quedés malmesa per sempre, germanes que són capaces de ballar juntes i riure i emocionar-se però no d’abraçar-se o parlar sense discutir. A partir dels records de les altres germanes, ara una d’elles s’entesta a treure’n l’aigua clara d’aquest secret familiar per a poder tirar endavant i sentir-se completa.

    I com a les bones novel·les, el fet que provocà tot plegat no és el més important, sinó com hi hem arribat, com són les vides d’elles, com hagués pogut ser…
    El millor: la tendresa, la varietat dialectal i les interpretacions, esplèndides.
    Menys millor: la part dels contes se’m va fer un pèl llarga i l’explicació del final, un xic atropellada.
    En Resum: bonica, tendra i ben interpretada.

    17/09/2017

Artículos relacionados

L''Estiu' d'Helena Tornero

L''Estiu' d'Helena Tornero

6 setembre 2017

Helena Tornero i la Cia. La Fil·loxera presenten Estiu a El Maldà, una obra a la recerca de la identitat amb tres germanes com a protagonistes. 

Leer más...n