Novecento, la llegenda del pianista de l'oceà: Els avantatges d’un bon text

Novecento, la llegenda del pianista de l’oceà
13/11/2013

Baricco sempre ha inspirat força a la gent de teatre. Tot i que aquest Novecento està basat en un monòleg creat especialment per a escena, fa poc també es va adaptar al llenguatge teatral la novel·la Oceà, i ja fa uns anys Lluís Soler, Jordi Boixaderas i Marta Marco van fer una lectura dramatitzada de la seva particular versió de La Ilíada. És més, aquest monòleg que ens ocupa avui no és la primera vegada que es representa a casa nostra, ja que es va poder veure en una proposta del grup basc Tanttaka Teatroa i també a mans de l’actor Jordi Bosch.

En aquesta ocasió tenim la oportunitat de veure un muntatge petit, íntim, fet amb pocs recursos i un gran respecte. La veritat és que amb molt poca cosa ens transportem al món que l’autor crea amb bellíssimes paraules. Una tela penjada, quatre  projeccions i molt poc atrezzo són més que suficients perquè l’actor Pep Jové -un veterà que hauríem de veure més sovint pels nostres teatres- desplegui el seu ofici i ens faci passar volant els 60 minuts d’espectacle. Recomanat pels que encara s’enamoren de les bones històries, i també per a aquells que gaudeixen amb un teatre senzill i imaginatiu.

← Volver a Novecento, la llegenda del pianista de l'oceà