El dramaturg i director Ferran Joanmiquel i l’actor David Martínez han sumat els seus dos respectius projectes de teatre social, Cos a Cos i La Nave Va, per produir l’obra “El rey del Gurugú”. El prestigiós fotoperiodista Samuel Aranda els ha assessorat amb el seu coneixement dels campaments del Gurugú; assegurant que és el lloc més dur on ha estat mai.
Gurugú és el nom castellà d’una muntanya (de fet un volcà extingit) el puig de la qual forma el punt més alt de la península del cap de les Tres Forques, a la costa nord del Marroc al costat de Melilla.
Una barrera formada por dos tancats de més de sis metres d’alçada i 12 kilòmetres de llargada, separa el Marroc d’Europa. Per arribar a ella, els immigrants han de caminar durant hores.
El Monte Gurugú és el lloc de pas. El Limbo. Una terra de frontera.
“El Rey del Gurugú” és la història explicada per un gos (Marley) sobre la odissea d’alguns immigrants i subsaharians, que malviuen en el monte Gurugú esperant la oportunitat de poder saltar la tanca, amb l’esperança de trobar un futur millor. Molts d’ells porten mesos esperant poder fugir, però molt pocs reuneixen les condicions físiques necessàries per poder-ho fer. Alguns moren durant l’intent, els més afortunats aconsegueixen el seu objectiu.
Aquesta obra ens mostra la cara més amarga de la immigració. Són centenars d’històries totes elles duríssimes. Històries de milers de persones que volen fugir de la fam, de les milícies, de la guerra, de les persecucions. I què troben al seu davant?, un mur que no els deixa passar.
L’obra tot just comença al carrer, mentre el públic fem cua per entrar a la sala. Se’ns donen unes bosses de plàstic amb alguns objectes. Aquest serà tot el nostre equipatge. Els espectadors ens convertim en els immigrants que acaben d’arribar al Gurugú. Imagineu per uns instants, que totes les vostres pertinences són dins d’una bossa de plàstic…
De cop apareix Marley, un gos. Marley és real, existeix i viu entre els immigrants en el Gurugú.
Marley, el gos d’aquesta història té veu. Té una història que explicar-nos. Nosaltres l’escoltarem i prendrem consciencia del drama de la immigració.
Passem dins la sala on s’ha creat un espai escènic especial. Un espai on es difuminen els límits entre la realitat i la ficció. El públic seguim formant part de l’obra.
Tot està molt ben cuidat: l’escenografia, l’espai escènic i el vestuari.
La interpretació de l’actor David Martínez està molt treballada. Amb el seu moviment, la seva mirada, els seus udols i l’expressivitat…ens ha transmès la por i l’angoixa de quedar-se sol, la desconfiança, la supervivència, la fidelitat… l’esperança.
Penso que és una obra totalment recomanable i que paga la pena de veure.