És el cas de “El preu”. Una magnífica actuació dels 4 protagonistes, carismàtics a més no poder, que encarnen uns personatges d’un text que li manca rapidesa. En la meva opinió, el que succeeix durant una hora i tres quarts (sense entreacte) podria representar-se en 20 minuts. L’obra d’Arthur Miller fa pensar a l’espectador sobre què té més importància: si el poder econòmic o l’honor personal. Tot això maquillat amb l’excusa d’una taxació d’uns mobles vells que faran de dinamita per descobrir la vida real dels dos germans. Destacar, també, el sublim i subtil joc de llums que acompanya l’escena. Les propostes acceptables, però no excel·lents, dels teatres comercials obren debat sobre el valor que li donem al teatre. Tot i així sempre serà una proposta segura per aquells que no acostumen a anar-hi sovint.
¡Enlace copiado!