El gran desafiament per a l’actor és convertir l’espectador en el seu còmplice, convèncer-lo que vulgui creure’s durant una estona allò que alguns fingiran a l’escenari. Si se’n surt, l’encontre de fingiments es produirà. A la Sala Atrium hi podem veure aquests dies El desvetllament, un monòleg confegit a partir de diversos fragments de textos de Virginia Woolf. La protagonista, un transsumpte de l’escriptora londinenca, o ella mateixa potser, torna d’una festa, i quan es disposa a escriure, se sent assaltada per pensaments que li permetran examinar la vida, la que viu i les que podria haver viscut.
Anna Sabaté entoma el repte, agafa l’espectador pel ganyot i el persuadeix, des del primer minut, que val la pena jugar al joc dels fingiments durant una hora i quart. La seva interpretació treballa en la direcció inequívoca de desvetllar la veritat, de fer visible la realitat, perquè la realitat no sempre és visible. I en aquest sentit, l’espectador experimenta un procés semblant al de la protagonista: es desvetlla, potser per un moment de clarividència que obliga a mirar-se, a examinar-se.
La posada en escena d’Eles Alavedra posa el pes en la labor de Sabaté i en una il·luminació (Dani Gener) que col·labora a mostrar les diferents cares del personatge, la seva evolució i la naturalesa de les seves emocions. Ens porta de la sensació d’inconsistència inicial que sembla que ho envaeix tot fins al dolor, el desig, el sexe, la soledat… A mesura que avança el monòleg, la protagonista va desvestint-se en una mena d’exteriorització de la presa de consciència a què porta deixar a la vista la realitat. El públic també es desvesteix perquè ha acceptat el compromís amb la veritat, o amb la seva cerca.
No us perdeu El desvetllament si voleu que el teatre posi en dubte la vostra fe, les vostres certeses, i us inquieti, si més no, durant una estona.