Fa uns dies vaig poder assistir a veure un pasi de «Maremar» l’últim músical de Dagoll Dagom i aquest cop ens apartem del Paral·lel de Barcelona i anem a les Rambles. Amb una platea plena de gom a gom, vam assistir a una de les millors representacions que he vist.
Aquest cop, Dagoll Dagom fuig de grans escenaris i ens presenta amb una safata d’or un espectacle curt i preciós amb un missatge crític i a la vegada amb una mica d’esperança (aquella cosa que els americans fan tan bé i que li diem «ensucrats«; amb això no vull dir que sigui dolent, el que passa és que a la vida real tot és més cruel del que ens ensenyen).
La música, les tradicions i la veu a capella acompanyen aquesta història tot amanit amb un gran treball de coreografies dissenyades per Ariadna Peya. Aquestes coreografies m’han enlluernat d’inici a fi, com la força del moviment de tots els actors ens feien passar d’un estat a l’altre. Hi ha moments que veus com les onades dels cosos et transporten en els diferents llocs d’una forma que es fon deliciossament amb la història. He quedat profundament enlluerat per aquest treball coreogràfic que m’ha transportat en tot moment.
Al final ens trobem un espectacle de música, teatre, drama i amb Dansa (en el meu cas amb majúscules) que ens relata la crueltat del Mediterrani. Maremar és d’un atractiu escènic que segur que us atrapa d’inici a fi.
Podeu veure la resta de l’opinió a l’enllaç següent
