El teatre de Nico&Sunset és la cerca incessant d’un to, d’un camí per a connectar amb l’adolescència. No és gens fàcil perquè, malauradament, els joves se senten aliens als codis del teatre, perquè la pròpia indústria teatral els ha menystingut fins a allunyar-los de les sales.
Be my baby suposa un pas més en la recuperació dels adolescents per al teatre, com a subjectes, com a objecte i com a públic. La qüestió és tan simple com tractar amb respecte i no amb paternalisme els temes que els preocupen, els seus gustos, la seva manera de parlar… Tan simple i tan complicat de dur a escena, precisament, sense mirar-los per sobre l’espatlla i sense convertir-ho en una paròdia.
Els tres personatges de Be my baby estan desorientats perquè cal estar-ho en un moment donat i cadascun ho afronta a la seva manera, amb la maduresa que toca a un adolescent que busca, que investiga i està a punt d’adonar-se que el poder voldrà anorrear-lo.
El teatre pot restituir el lloc dels joves en la societat. Nico&Sunset, si més no, ha fet un pas per restituir el seu lloc al teatre.