La companyia basca Kalunka Teatro ens ofereix una d’aquelles joies que aconsegueixen crear màgia dalt de l’escenari a través d’un treball minuciós i delicat. En aquest sentit, l’obra parteix de la senzillesa per explicar una història carregada d’humanitat, la qual aconsegueix emocionar plenament a l’espectador. Així, un tema tan delicat com és l’alzehimer i les repercusions personals i familiars que provoca s’aconsegueix narrar amb rigor, tot evocant tendresa i duresa a parts iguals. De fet, es tracta d’una obra en la que no s’utilitza la paraula, però en la que en cap moment es troba a faltar. Precisament, aquest és un dels trets característics de l’espectacle, el qual li atorga personalitat pròpia juntament amb les situacions i els personatges plenament realistes exposats, els quals duen unes màscares peculiars que a primera vista semblarien estar allunyades d’aquest tipus de temàtica, però que acaben resultant un encert. Tot i això, no només es fusionen perfectament aquests elements, sinó que s’aconsegueix crear un conjunt plenament entranyable. A més, aquest s’acaba d’arrodonir gràcies al bon equilibri entre la part dramàtica i la còmica. Així, aquesta última no només aporta tendresa a la història, sinó que dota de dinamisme a l’espectacle i fa que l’espectador pugui respirar davant la duresa del relat.
Els tres actors de la funció es reparteixen els diferents personatges assolint una gran feina, tot dibuixant a la perfecció i amb molta precisió les diferents situacions i personatges. Així mateix, el treball de direcció també és notori, mantenint el ritme de l’espectacle en tot moment i superant el difícil repte de fragments del silenci absolut. D’altra banda, s’aconsegueix crear les atmosferes necessàries per a cada situació amb la utilització de pocs recursos, emocionant en els moments tendres, colpint en els durs i divertint en els alegres a través d’una hàbil utilització d’un humor hereu del cinema mut. Sens dubte, ens trobem davant d’un espectacle diferent que farà fluir diverses emocions en els espectadors, els conscienciarà davant d’una malaltia tan dura com aquesta i els farà passar una bona estona assegut a la butaca.