Basant-se en la pel·lícula homònima de Sally Potter, Sergi Belbel adapta i dirigeix aquest muntatge que té lloc el vespre que la Janet esdevé la ministra de Sanitat britànica. The Party vol ser una festa, un sopar discret de celebració amb els amics més pròxims que, contra tot pronòstic, queda marcat pel curs insospitat d’esdeveniments i per un final encara més sobtat. La cançó «Algo contigo», en una versió de Rita Payés, embolcalla oportunament l’aura de l’espectacle des de l’inici fins al final.
Sovint la virtuositat d’alguns actors es fa més palesa en el teatre que en la televisió, i això és en part per escenes com les que es poden veure en aquesta adaptació. L’encertadíssima escenografia de l’espectacle, dissenyada i construïda pel taller Jorba Miró, manté en escena set actors durant gairebé noranta minuts: quatre espais diferenciats —lavabo, cuina, menjador i pati— són la base perquè l’espectador pugui anar lligant els fils de la trama mentre els actors, altament coordinats, van guiant-nos.
És una llàstima, per a qui ho compari amb la pel·lícula, que s’hagin perdut alguns detalls cínics i més profunds que el guió original tenia. Com també ho és que, mentre alguns intèrprets aconsegueixen lluir-se —menció especial a Àngels Gonyalons, amb un paper veritablement agraït—, d’altres com el de la protagonista (interpretada en el film per Kristin Scott Thomas) han perdut gairebé tot el carisma en el pas de la gran pantalla al Poliorama.