Una vida al teatre: David Mamet

Aquesta obra és una peça escrita pel reconegut dramaturg i guionista nord-americà David Mamet i és el text triat per l'actor Enric Majó per commemorar 50 anys damunt dels escenaris.

David Mamet va escriure “Una vida al teatre” el 1977 i li va dedicar a Gregory Mosher, productor i director vinculat a l’escena teatral dels anys 70 a Chicago.

Dos actors comparteixen camerino en un teatre. Un d'ells és jove, gairebé un debutant. L'altre simbolitza l'experiència del seu ofici. Representen obres de repertori clàssic i contemporani. Fora de l’escenari comparteixen opinions sobre el que acaben de representar, sobre el seu ofici i sobre les seves experiències vitals.

Enric Majó es Robert, l’actor amb experiència que aconsella a un debutant, un jove John, interpretat per Dafnis Balduz. El jove actor està a l'inici de la seva carrera, te ganes d'aprendre i veu en el seu company de professió un model a seguir. Per contra l'actor veterà comença la seva davallada i mostra la seva inseguretat amb la necessitat constant de saber si ha estat bé o no en una determinada escena. A mesura que passa el temps el jove va reafirmant la seva professionalitat i comença a aparèixer a les crítiques que l'elogien, en tant que el veterà comença a no aparèixer a les mateixes crítiques i es desperta en ell la gelosia.

La posada en escena és àgil però, contradictòriament es fa feixuga pels constants moviments de mobiliari que acaben pesant massa en el ritme de la representació. Moments divertits quan els dos actors fan d'actors que representen i podem veure els recursos escènics que es fan servir, com el moment on parlen de la tardor i un tècnic d'escenografia llença fulles com si caiguessin dels arbres .... Un cop més teatre dins del teatre.

Enric Majó crea un personatge tendre, entranyable i solitari magnificament acompanyat per un Dafnis Balduz que ens agrada cada cop mes.

Si desitgeu veure l'apunt original, només heu de clicar AQUÍ

A pesar de que este es un Mamet aparentemente ligero y de la primera época, muy alejado de dramas como American Buffalo, Edmond o El criptograma, se adivina la tendencia por la concreción y por todo el que se esconde detrás de los diálogos, a veces intrascendentes o puramente anecdóticos. La obra, que ya desde su título explícito nos anuncia un homenaje al mundo actoral, enfrenta en el escenario a dos intérpretes de diferentes generaciones. Tenemos el joven (Dafnis Balduz), una página en blanco ávida de aprender y perfeccionar su método, y el veterano (Enric Majó), que empieza su declive y experimenta hacia el otro una mezcla de admiración y celos. Una relación forzada e interesada que se nos presenta con escenas muy cortas, algunas de ficción (las más divertidas) y muchas de camerinos o de puertas adentro (las más jugosas y realistas).

El montaje de Moisès Maicas conserva el espíritu del autor, a pesar de que a veces tropieza con tanto cambio de mobiliario y acaba lastrando un ritmo que tendría que ser mucho más ligero. También se pierden algunos matices y sutilezas, auténticos baluartes del estilo Mamet, pero el trabajo de dos actores tan solventes contribuye a que disfrutemos de esta fiesta teatral. Una fiesta que también sirve para homenajear los 50 años de carrera de Enric Majó, alrededor del cual la AISGE (Asociación de Actores e Intérpretes) ha organizado una serie de interesantes jornadas de reflexión con diferentes generaciones de actores, autores y directores.