Un obús al cor

Des de que vaig descobrir a Wajdi Mouawad en l’obra “Incendis” que es va poder veure a La Biblioteca de Catalunya, gràcies a l’Oriol Broggi, vaig quedar bastant impactada i alhora atrapada per les paraules d’aquest autor libanocanadenc.
Així que després d’“Incendis”, he intentat de veure totes les obres d’aquest autor que s’ha programat a Barcelona: “Boscos”, “Cels”, “Litoral”, “Les lames d’Edipe” i “Inflammation du verve vivre”.

“Un obús al cor” ha estat la última que he pogut veure, i ha estat al Teatre Auditori Can Palots de Granollers, després d’Incendis haig de reconèixer que és la que més m’ha agradat de tot el que he vist fins ara de Mouawad.

Es tracta d’un monòleg. Un jove en plena nit rep una trucada i fa un viatge en autobús cap a l’hospital on agonitza la seva mare. Durant aquest viatge ell mantindrà una lluita amb el que l’envolta i una lluita contra si mateix. Un viatge on farà un repàs de la vida i dels vincles amb la família.

A un obús al cor trobem quasi tots els elements que defineixen l’obra d’aquest escriptor tant en la forma com amb els temes: l’incest, la malaltia ,la mort, la guerra, una trucada de telèfon, l’exili,… podríem fins hi tot dir que Un obús al cor és un resum de tota la sèrie de “La sang de les promeses”, (llibre que més endavant compraria i que recomano la seva lectura).

Que és el que m’ha fascinat d’“Un obús al cor”?

Un text potent i colpidor que parla dels sentiments, del patiment i de les alegries, un treball d’interpretació extraordinari que m’ha emocionat, amb un Ernest Villegas impressionant, i la magnifica direcció d’Oriol Broggi i Ferran Utzet que han sigut capaços de treure el millor de l’Ernest, i transmetre les paraules i l’essència de Mouawad dalt de l’escenari.

En definitiva un espectacle d’aquells que n’anomeno rodó i del tot imprescindible.

Soy fan total de Wajdi Mouawad! He visto todo lo que han realizado en BCN e incluso tuve el placer de verlo a él mismo en el Lliure. Y TODO lo que he visto de él me ha entusiasmado! No podía perderme este monólogo que nos ofrecen los amigos de La Perla 29!!

Empieza la función y sale Ernest Villegas en calzoncillo (las bragas al suelo)
Lo siento pero es que estoy enamorado de este hombre jajajaa
Pero basta de bromas. El monólogo es duro e intenso! Cuenta el drama interno de un hijo al despedirse de su madre que está a punto de morir! De cómo afrontar ese momento y de cómo continuar la vida sin ese pilar tan grande que es una madre.
Bravo Ernest porque solo, sin escenografía y sin casi artificios nos has tenido a todo el público embobados y al borde de las lágrimas durante esa hora y vente. Nos ha encantado!!